Full de ruta
Ara ens toca ser xinesos
Alguna cosa n’haurem d’aprendre, d’aquesta societat oriental
A mesura que baixa el nombre de contagis per coronavirus a la Xina, ha augmentat aquí l’aplicació de mesures dràstiques per frenar-ne la propagació, i la conclusió és que alguna cosa n’hauríem d’aprendre, d’aquesta societat asiàtica que sap ser tan disciplinada i solidària quan més convé. Anys enrere, quan vèiem un turista xinès pel carrer amb mascareta, en solíem fer burla perquè ens pensàvem que, en un atac d’hipocondria, se la posava per protegir-se de virus que només existien en la seva imaginació. La nostra prepotència ens allunyava de la veritat, no patien pas per agafar els nostres virus, es tapaven la boca per no contagiar-nos els seus. És la mateixa condescendència que aquests dies ens portava a malinterpretar els cartells penjats als bars regentats per xinesos amb les persianes abaixades. “Tancat temporalment per vacances per motius personals.” Fins que ens ha tocat a nosaltres abaixar-les, les persianes, el primer impuls era pensar que els propietaris s’havien vist obligats a tancar per culpa del contagi importat de terres llunyanes. En realitat els ha abocat al tancament temporal una ètica que no estem acostumats a practicar. Quan vam saber la magnitud dels primers confinaments a les províncies xineses més infectades, tot van ser valoracions severes envers la crueltat d’un totalitarisme que tancava les persones a casa seva sense importar-li els drets humans. No els envejarem pas, als asiàtics, la submissió obligatòria a la dictadura implacable, però la balança de les incomoditats i la salut s’ha de decantar sempre per la segona i una mica de sacrifici oriental potser també ens convenia. Ara ens correspon demostrar que també podem ser admirables. De moment, ens ha costat fer bé la cua del pa i reprimir l’èxode cap a la costa o cap a la muntanya i alguns, per sort pocs, continuen exhibint una lamentable manca de sentit comú passejant pel carrer com si res. Això sí, els reconeixements unànimes, se’ls emporten merescudament els treballadors sanitaris i els dependents dels supermercats, herois pacients d’aquest drama.
