Llegeixo una entrevista on un escriptor competent afirma que “estem criant una generació de gilipolles”, i no puc deixar de pensar que ha caigut al parany que Ramon Muntaner ens animava a evitar quan cantava allò de “Quan tindré cinquanta anys no vull ser com el pare”. Sort que en una altra part de l’entrevista l’escriptor també reparteix contra els progenitors: “Uns malalts de la sobreprotecció i el control. Els pares o estan sonats o són gilipolles.” Renegar dels nostres fills, disminuir-los a la condició de pitjors que nosaltres, és un símptoma clar de mal envelliment o d’envelliment prematur, tant se val. Per això abans de blasmar-los ens ho hauríem de fer mirar. Aquests carques amb tendència a recordar als seus fills el “jo a la teva edat ja...” farien bé de rebaixar el to i l’exigència envers uns joves amb un present de cel·la monacal sense emancipació real i un futur incert sense hipoteca possible. Fem-nos algunes preguntes pertinents. La generació que ens va precedir va proporcionar a la societat creadors i intel·lectuals com Salvador Dalí o Josep Pla, alcaldes com Pasqual Maragall, actrius com Núria Espert, periodistes com Maruja Torres, escriptors com Josep Maria Espinàs, Quim Monzó o Manuel Vázquez Montalbán, cantautors com Ovidi Montllor, Llach, Raimon... I a mesura que ens hem anat fent grans i ens ha arribat el torn, no es pot pas dir que n’hàgim generat gaires, de referents equivalents. Som una generació tap, i encara esbravada. Els nostres progenitors tampoc van excel·lir en això, quan érem petits els comptats pares que cedien protagonisme a les mares, pioners del feminisme i de la nova masculinitat actuals, eren titllats amb menyspreu amb l’adjectiu de calçasses. I la forma d’educar els fills passava pel recurs de la bufetada i el “a mi no em repliquis.” Siguem una mica més justos amb els que hem pujat, assumim que el càntir l’hem pastat amb les nostres mans i fem el que puguem per ajudar-los encara que sigui massa tard, massa poc, massa inútil. Al capdavall, què els podem retreure si nosaltres vam ser els camells que vam enganxar-los a la droga dura dels mòbils? Sí, efectivament, si hi ha algun gilipolles som nosaltres.