Quarantena política

No ens ha d’estranyar que Pablo Casado hagi tret el cap buscant càmera, titulars i rèdit polític a la crisi del coronavirus. La gent no està per orgues, amb la feinada que té per cuidar-se, cuidar els seus, grans i petits, seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries, canviar d’hàbits, patir per la feina, seguir les notícies sobre la pandèmia i, si li queda esma, plantejar-se el voluntariat per si cal ajuda. Per a ell, tot és política, i el coronavirus no n’és una excepció. La qüestió és qui aprofita millor l’oportunitat. Per això, per descomptat, el govern de Pedro Sánchez no fa prou i tot el que passi de dolent per als ciutadans, per a l’economia i per a Espanya serà culpa seva, de la seva falta d’autoritat i –ai, las!– de l’absència d’un comandament únic per sobre de les comunitats autònomes i les seves competències. No fos cas que el govern del PSOE i Podem surti més fort de la crisi. La política és moltes coses i també és una gran bombolla, que aïlla els polítics, els allunya del món i sobretot de la gent. Fa una setmana, les dones de Ciutadans, Begoña Villacís i Lorena Roldán per ser més precisos, estaven enfadadíssimes perquè les havien rebutjat a la manifestació del 8-M a Madrid i deien coses tan evidents com que “el feminisme no és patrimoni de ningú” o que “el feminisme no es defensa expulsant dones” de la manifestació. Quanta raó! La causa feminista és de tot aquell que la defensi, dona o home, perquè en el fons no va de sexes, sinó de persones i de llibertat, igualtat, justícia i drets humans i civils. Per a les ciutadanes Roldán i Villacís és normal agafar la seva pancarta taronja i deixar-se veure a la manifestació, com més millor, no fos cas que passessin desapercebudes. Però fora de la bombolla, a la majoria de la gent li fa mal d’ulls veure que determinada gent es manifesta el 8-M per la llibertat, la igualtat de drets i el feminisme, quan la resta de dies de l’any governa a Madrid, a Múrcia, a Andalusia i allà on convingui, gràcies a i sota la influència de Vox, un partit nostàlgic de la dictadura franquista, que a banda de defensar la llibertat i menysprear la igualtat de drets, condemna el feminisme, xiula davant la violència de gènere i nega el problema de fons. La gent té més clar que alguns polítics que hi ha virus que exigeixen quarantenes.