Ni un bri de vergonya

La política sempre ha estat infestada de farsants i impostors, però cada cop són més i més desacomplexats. Tant, que si existís un campionat mundial de mentiders, a alguns els farien fora per abusadors. El nom de Donald Trump es tecleja sol, veient la col·lecció de fakes i astracanades que ha deixat anar en campanya, abans de ser escollit de nou president dels Estats Units. Però no cal travessar l’Atlàntic per trobar magnífics exemplars de pocavergonyes de la política. Ho veiem amb el miserable comportament del PP arran de la dana mortal al País Valencià. Al dolor i la devastació, respon amb deshonestedat, covardia i mentides per no reconèixer la incapacitat exclusiva del govern de Mazón en la crisi i per llançar els morts i el desastre emocional i material contra Pedro Sánchez, els seus ministres i, si convé, els seus meteoròlegs; el que faci falta per reconquerir La Moncloa. Però com que el llegir no ens ha de fer perdre l’escriure, que aquests grans impactes informatius no ens facin ignorar l’explosió al subsol mediàtic que està dinamitant amb traïdoria i ni un bri de vergonya els fonaments de la democràcia a l’Estat espanyol. Per això és especialment pertinent retenir avui el testimoni de l’excomissari de la policia espanyola Marcelino Martín Blas, cap de la divisió d’afers interns de la policia entre el 2012 i el 2014, davant la comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya al Congrés espanyol. Martín Blas ha assenyalat l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz; el seu número dos, Francisco Martínez; l’exdirector adjunt de la policia Eugenio Pino, i l’excomissari José Manuel Villarejo, com els ideòlegs i conductors de l’operació per rebentar les eleccions al Parlament del novembre del 2012, elaborant informes falsos, en què participaven subinspectors, inspectors i inspectors en cap de la UDEF, per filtrar-los a mitjans espanyols afins –i cita Interviú, ABC, El Mundo, Carlos Herrera (Cope), Ana Rosa Quintana (Tele 5), Alfonso Rojo…–, per calumniar i incriminar dirigents de l’òrbita sobiranista. Estem parlant de conspiració per alterar resultats d’eleccions, falsificació de document oficial, malversació de fons reservats, prevaricació, calúmnia... des del Ministerio del Interior i la Policía Nacional. Estem parlant d’utilitzar l’Estat contra els ciutadans per qüestions polítiques i ideològiques. Un país que permet això és un país que renuncia a la democràcia.