La primera plaga

Se n’ha d’haver fet una de molt grossa per sortir un matí com el d’ahir per anar a confessar-se a la Catedral. Això feia una dona, a quarts d’11, servint-se del fet que el Bisbat posa la seu barcelonina a disposició dels que volen pregar o expiar pecats. A la beata en qüestió la va atendre mossèn Joan, que durant tot el matí només va rebre la visita de tres persones. La resta del temps, ell tot sol en la majestuositat d’un temple que, buit i en el silenci absolut, impressiona de debò. Buit? La broma era obligada: “Aquests dies se sent molt a dir a pertot que no hi ha ni Déu...” Sort que mossèn Joan és bon jan i que intercedeix entre Déu i nosaltres perquè, de moment, el càstig a tanta supèrbia terrenal quedi només en un coronavirus.