De reüll
L’Índia de la gran viatgera
Alexandra David-Néel dissecciona les religions índies i mostra les ombres de Gandhi
Potser perquè fa dies que estem tancats a casa i només podem viatjar a través dels llibres, ens convé triar-ne de bons. Més que mai, ara és el moment de llegir la viatgera per excel·lència, Alexandra David-Néel.
Soprano i pianista, filòsofa i feminista, anarquista i budista, aquesta exploradora parisenca va fer gairebé de tot i, sobretot, va viatjar. Curiosa i resistent, poc abans de fer 101 anys, demana de renovar-se el passaport “per si de cas”. David-Néel és la primera occidental que entra a la ciutat prohibida de Lhasa el 1912. I, fins i tot a l’Índia, el país dels déus, arriben a pensar que té poders perquè ha estat al Tibet.
En el relat La Índia en que viví analitza la cosmogonia inabastable de les religions, amb una mirada crítica, respectuosa i perseverant. També destil·la sentit de l’humor quan s’escapoleix d’una curiosa iniciació al tantrisme o recorda que una francesa ho pot fer tot, menys el ridícul.
El final del llibre se centra en l’Índia política de mitjan segle passat, en què carrega contra Gandhi, de qui reconeix la capacitat de seducció i la defensa de la no-violència, però en denuncia que ni creia en la igualtat de les dones i que, als trens, viatjava en segona, ella el va veure, no en tercera com deia. Per molts motius, David-Néel trenca els tòpics sobre els quals alguns han pivotat els seus referents vitals sense entendre que el món és canviant (aquests dies en són una bona prova). I viatjar també és això.