Acefàlies avícoles

Té tota la raó el PP quan diu que la política econòmica del govern soci­a­lista espa­nyol és erràtica com la tra­jectòria d'un pollas­tre sense cap. Però Rodríguez Zapa­tero ha aca­bat aga­fant tanta fama que hem aca­bat obli­dant que altres car­den la llana tant o més que ell. Per no anar més lluny, els del govern català, que es fan un tip de dir que és injust que la Gene­ra­li­tat, amb un dèficit més que rao­na­ble, s'hagi d'estrènyer més el cin­turó perquè el de l'Estat es des­boca, però que, en comp­tes de plan­tar-se, van més enllà de la reta­llada del 5% dels sous públics i apu­gen els impos­tos de trans­mis­si­ons patri­mo­ni­als, actes jurídics docu­men­tats i matri­cu­lació de vehi­cles, a més d'anun­ciar una pujada de l'IRPF per a les ren­des més altes. Recu­lada aquesta –la d'apu­jar uns impos­tos quan encara no s'ha com­ple­tat la bai­xada del de suc­ces­si­ons i dona­ci­ons que es va apro­var per la por d'una fugida de con­tri­bu­ents a Madrid– que en acefàlia avícola no té res a enve­jar a les mare­ja­des que Rodríguez Zapa­tero ens ha fet amb des­gra­va­ci­ons fis­cals i sub­ven­ci­ons uni­ver­sals efímeres.

I com que posats a tallar no ve pas d'un pam, la con­se­llera de Sani­tat torna a plan­te­jar que els malalts paguin un tant per visita o recepta perquè, ja se sap, si els números no qua­dren –tot i cobrar un recàrrec sani­tari autonòmic en els impos­tos sobre els car­bu­rants– és sem­pre per culpa de la cli­en­tela que no té atu­ra­dor, i mai és culpa dels admi­nis­tra­dors que car­re­guen el pres­su­post amb des­pe­ses inne­cessàries com el caprici de vacu­nar con­tra alguns virus del papil·loma a les cata­la­nes d'11 anys.

Sort en tenim que els tri­par­tits no tin­guin com­petències en pen­si­ons, perquè, si no, aquests més papis­tes que el papa ja hau­rien ins­tau­rat la jubi­lació cata­lana als 80 anys.