Lectures

Com que podem situar al vuit de març l’inici de la catàstrofe que ens ha dut el con­fi­na­ment, molta gent amb lec­tu­res ha tro­bat oportú citar la nota ini­cial d’El qua­dern gris de Josep Pla: “8 de març (1918); Com que hi ha tanta grip, han tan­cat la uni­ver­si­tat”. Pla apro­fita les vacan­ces forçades per ini­ciar el die­tari que for­marà part del volum pri­mer de la seva obra com­pleta edi­tada per Des­tino i que per a molts és la seva obra mes­tra. Seva, i de la lite­ra­tura cata­lana con­tem­porània. Pla hi fa unes quan­tes tram­pes. Segons els estu­di­o­sos, la uni­ver­si­tat no va tan­car el vuit de març sinó mesos més tard. Però Pla hi havia d’intro­duir el seu sant i el seu ani­ver­sari, tots al març, perquè tot li lligués. No sé si el joc de casu­a­li­tats haurà fet que molta gent lle­geixi per pri­mer cop El qua­dern gris, o rein­ci­deixi a fer-ho. Jo el tinc molt pre­sent. Ara vaig més per Notes dis­per­ses, un qua­dern gris sense sofis­ti­ca­ci­ons ni tram­pes, més espon­tani i tal com raja. Em pre­gunto si, havent-hi tants escrip­tors i tan­tes edi­to­ri­als que els publi­quen, al final de la crisi sanitària haurà sor­git un nou qua­dern gris. El procés no ha donat cap obra literària de valor. Només cròniques i valo­ra­ci­ons. Segons en Joan Safont, al cos­tat de la crisi del coro­na­vi­rus el procés que­darà com una anècdota petitíssima i pres­cin­di­ble. Ho trobo fort. Fortíssim. Però en Safont acos­tuma a encer­tar-la. Tin­drem doncs el qua­dern gris del coro­na­vi­rus com hi va haver el de la grip? El que és segur és que en Safont, alli­be­rat gràcies a l’epidèmia de les entre­vis­tes que un dia per altre ha de fer a escrip­tors i actors interes­sants, poc interes­sants o gens interes­sants per al diari digi­tal on està en nòmina, podrà aca­bar la tesi sobre Ama­deu Hur­tado que té empan­ta­ne­gada fa anys.

Un lli­bre del qual també es parla és La pesta, d’Albert Camus. El lle­geix, la gent, o només ho fa veure? Un lli­bre sor­pre­nent. Les vícti­mes de la pesta que a l’exis­ten­ci­a­lista i huma­nista d’esquer­res Camus li interes­sen són els ciu­ta­dans d’ori­gen francès de la ciu­tat d’Orà. Dels altres, ni en parla. Amb L’estrany anava al revés...

Com que no tot són lec­tu­res, pro­curo veure cine per la tele­visió. TVE va ofe­rir Els set samu­rais. Es pot anar a dor­mir més satis­fet, després de con­su­mir-la? Bus­cant, vaig tro­bar Esmor­zar a Tif­fany’s, amb la meva Audrey Hep­burn. Blake Edwards no és Billy Wil­der, però aquí pot pas­sar. Un con­cert, unes hores a la cuina, ses­te­jar...

Com que no tot és cine, també lec­tu­res. He entrat de nou a les Memòries de Sagarra. Les he lle­git tan­tes vega­des que hi ha epi­so­dis que em sé de memòria. A l’Ate­neo de Madrid coneix tots els autors que ens van fer apren­dre al bat­xi­lle­rat. A l’Ate­neu de Bar­ce­lona, els que no ens van expli­car mai. Començant per ell i aca­bant per Pla.