Menys discursos

Discursos buits, extensos, soporífers, amb proclames nacionalistes i vocabulari de guerra, amb pocs minuts de concreció i molta autocomplaença, ens acaben de deprimir en aquest estat de confinament que avui molts trencaran en contra de la seva voluntat, malgrat siguin conscients que els hi va la seva salut i la de tots. Diuen que crisis d’aquesta magnitud acaben posant tothom al seu lloc, i tant de bo sigui així. El politiqueig en la seva màxima expressió es pot veure aquest dies a les xarxes mentre ens hi juguem la vida i anem veient que totes les mesures van tard, aquí i allà, i uns més que altres. I no cal ser un expert per dir-ho, perquè si fos així ni filòsofs, ni economistes, ni advocats haurien d’obrir la boca, i menys dirigir un país.