L’exalcalde de Sabadell durant 14 anys, el socialista Manuel Bustos, va concedir dimarts passat una entrevista al periodista Ricard Ustrell –també sabadellenc– a El matí de Catalunya Ràdio perquè, segons va dir, no volia mantenir més el silenci després de transcendir que s’havia reunit amb l’excomissari José Manuel Villarejo per demanar-li informació de l’operació Catalunya, concretament d’Artur Mas i de Carme Forcadell, dels quals l’exalcalde va assegurar no haver dit res dolent. Bustos va ser un dels imputats pel cas Mercuri, dividit en moltes peces, de les quals en algunes ha estat absolt i n’ha quedat exclòs de la principal amb 22 implicats per suborn, tràfic d’influències, negociacions i activitats prohibides a funcionaris, blanqueig de capitals i corrupció en negocis, entre ells de l’exregidor del PP Jordi Soriano. En té d’altres amb judicis pendents –el més proper per ser acusat de malversació a la Federació de Municipis, de la qual va ser president–, i va ingressar a la presó tres anys per tràfic d’influències per haver demanat a la Policia Municipal que tragués multes a familiars, i perquè l’Ajuntament de Montcada i Reixac col·loqués una persona de confiança. Així està el panorama, molt resumidament, i va assegurar que té clar que tornarà a entrar a Lledoners, mantenint que mai s’ha embutxacat diners de l’erari públic, que és víctima d’una “operació política i judicial” i de les “clavegueres de l’Estat i de Catalunya [després va rectificar per dir que d’algun responsable policial i de persones amb responsabilitat política sense voler dir noms]”. De fet, l’esquer de Villarejo per reunir-se amb ell va ser buscar una solució perquè “sabem què t’han fet a tu, i és una avaria”.

L’entrevista és llarga i servidor pot sentir empatia amb el dur patiment personal i familiar que exposa, però no em deixa de sorprendre que continuï parlant d’“errors que es converteixen [!?] en delicte i acaben en presó” sense assumir que la seva manera de fer que ell mateix defineix de “vehement i fins i tot prepotent” –ara sí que accepta definir-la com a “estil Bustos”– no són l’únic motiu que el van dur a la presó. Segons sentències, va fer un ús indegut del seu càrrec, quan en teoria hauria de tenir un comportament immaculat i exemplificant. I qualsevol polític ho hauria de dur tatuat al cervell. Manté que és un càstig excessiu, tot i respectar la justícia, i cal recordar, per exemple, que hi ha un raper, Pablo Hasél, condemnat a sis anys per enaltiment del terrorisme i injúries contra la corona o que, per posar unes urnes, van demanar de 9 a 13 anys als líders del procés i bona part se la van passar a la presó.

Cap intenció de fer un judici paral·lel perquè ni m’ha fet res directament –a banda d’algun estirabot per treballar aleshores per a un mitjà, El 9 Nou, amb qui estava enemistat– ni em correspon, però no entenc els motius que l’han portat ara a trencar el silenci i no fer cas dels seus advocats com va reconèixer. L’entrevista ha remogut casos com el del bar Bemba del 2003 o com tampoc ell s’hi pensava a recórrer a la justícia, com el mateix Ustrell va patir quan tenia 17 anys. Ara ja dec formar part del grup dels que estan contra mi després de constatar que mantenia la sentència: “No soc de grisos; blanc o negre.”