Ensenyants

És normal que tot el nostre agraïment vagi aquests dies cap al personal sanitari, autèntica força de xoc contra el coronavirus, i a tots els professionals que fan que ens arribin a casa tots els béns i serveis essencials. Als que s’esforcen per aconseguir equipaments mèdics, als que s’organitzen per assistir els més abandonats. Afortunadament, enmig del terreny devastat per la plaga, floreixen multitud d’iniciatives solidàries que ens demostren que encara no ho tenim tot perdut.

També cal reconèixer la tasca de tota una colla de professionals que operen a segona línia, amb la missió valuosíssima d’intentar mantenir una certa normalitat. Em refereixo a professors que treballen a distància amb els alumnes, encara que no prestin l’activitat lectiva convencional. Ells ocupen les ments dels nostres joves, els esperonen, els infonen confiança. La pausa forçada angoixa especialment els nois i noies que aquest any acaben el batxillerat. La selectivitat ha quedat ajornada fins a una data encara incerta. Amb tot, intueixo que quan tot això acabi i la universitat torni a obrir portes, hi entraran més preparats que mai, amb la lliçó apresa que a la vida hi ha prioritats i que, de vegades, es desvia el trajecte fixat. A Itàlia, amb una terminologia menys darwiniana que la nostra, de la selectivitat en diuen maturità. Estic segura que els nostres joves, quan tornin a les aules, aquesta prova, la de la maduresa, l’hauran superat.