Tornarem

“Quan has tocat el cel, / i sents a prop l’infern, / camines sense fe, / sense destí, sense saviesa.”

Així comença la mítica cançó dels Lax’n’Busto i així hi ha dies que la situació que ens ha tocat viure ens fa sentir. Ni en el pitjor dels casos la majoria es podia imaginar la situació que ens ha tocat viure. I el que és pitjor, la incertesa no només de quan durarà sinó del que vindrà després d’aquest malson en forma de pandèmia. Enyorem, almenys una majoria, aquella avorrida normalitat que ens envoltava. Anar a treballar, els que tenien feina, o a la universitat o a l’institut. Anar a comprar, a fer esport, a passejar o a voltar llibreries. Fer plans per als caps de setmana. Aquelles rutines que esperàvem superar organitzant sortides per la Setmana Santa o fins i tot per l’estiu, les recuperaríem a ulls clucs. Ara a la majoria ens toca el confinament, treballant o no, i a una minoria molt àmplia, sortir a jugar-se-la cada dia als hospitals, als centres d’atenció, a les residències d’avis, però també obrint comerços, les parades de la plaça, fent neteja, patrullant pels carrers o cuidant que funcionin els serveis essencials que ens permeten fer una bona vida en una majoria de casos. Hi ha els que, com sempre, els tocarà patir més, els més desfavorits. Aquests també rebran quan tot això s’acabi, perquè el que tenen les guerres (això no és cap guerra, ni nosaltres som soldats) i les desgràcies, és que acaba tocant sempre el rebre als més desvalguts. Però, “És temps de ser valent, / és temps de ser conscient, / que cal cor i cervell / i no volem perdre ningú en aquest camí.” I per això cal ser pacient, quedar-se a casa els que han de fer-ho, protegir-se els que ens cuidem i processar totes aquestes coses que ens estan passant, també el tracte que com a ciutadans estem rebent. Costa de creure, ara que tenim amics contagiats i coneixem gent que hi ha deixat la pell, però també cal tenir esperança perquè aquesta època de vaques tan magres que no sabem quan durarà ni a quants s’emportarà pel camí, ens faci més fort, millors, més decidits a tenir cura de la nostra gent, a ser millors persones i a saber donar valor a tot el que tenim, que és molt més del que té la majoria de la gent. Que serveixi per saber què volem i a tenir clar qui no volem al capdavant de les institucions. I sí, “Tornarem a ser grans, hi tornarem, / quan sortim d’aquesta tempesta.”