Abril incert

I com serà l’abril? L’autor de la magna Incerta glòria, Joan Sales, explica que el millor resum de la seva novel·la en una sola rat­lla són les parau­les de Shakes­pe­are “The uncer­tain glory of an April day”. Per Joan Sales tots som peca­dors amb una gran set de glòria, i la glòria és el nos­tre fi. Això ho escri­via el desem­bre del 1956 amb el bagatge i experiència de la guerra i l’exili. A l’abril del 2020, en plena pandèmia del coro­na­vi­rus, qui busca la glòria? N’hi ha que la tenen encara que no la bus­quin. I els aplau­di­ments de les vuit del ves­pre als bal­cons d’arreu volen reconèixer aquest esforç de lluita diària con­tra el virus de met­ges, infer­me­res, sani­ta­ris en pri­mera línia. Con­ta­gi­ats també, mal equi­pats, i dei­xant-hi la vida, la seva incerta glòria és clara, el fons apas­si­o­nat de creure en la seva feina i dedi­cació als altres els l’atorga. Glòria per a qui trobi el fre total al virus, fàrmac, vacuna; glòria a la recerca que ens faci sor­tir d’aquesta espi­ral de mort con­ta­gi­ada.

Però després hi ha molta altra glòria repar­tida entre tots aquells que han seguit tre­ba­llant perquè durant el con­fi­na­ment gene­ra­lit­zat tin­guem que­viu­res i medi­ca­ments. Des de page­sos fins a trans­por­tis­tes, i boti­guers. Glòria per als artis­tes que actuen a les xar­xes i ens tenen cap­ti­vats. Per als edi­tors i lli­bre­ters que men­tre espe­ren el Sant Jordi ajor­nat van ofe­rint tas­tos a la xarxa. I per als peri­o­dis­tes que ens infor­men de tot ple­gat. I glòria a la tec­no­lo­gia que ens fa viure el con­fi­na­ment d’una manera més supor­ta­ble, i que ens ha d’aju­dar a encer­clar la pandèmia. I encara hi ha glòria que anirà repar­tida a cops de gorra entre els ges­tors polítics d’aquesta situ­ació glo­bal. Tots els esgla­ons de l’admi­nis­tració, des de l’euro­pea fins a la local, cadascú amb el seu marge. Ves a saber quin efecte aca­barà tenint l’evo­lució d’aquesta crisi. Les opo­si­ci­ons als dife­rents governs ja no aguan­ten el con­fi­na­ment, i volen sal­tar al coll dels ges­tors que impro­vi­sen mesu­res en funció del pano­rama diari. El vell regust de la incer­tesa i la impro­vi­sació. Ja veu­rem quins comp­tes es dema­na­ran quan els car­rers tor­nin a ser de tot­hom.