Començar de zero

En els despatxos d’advocats, notaris i assessors sol haver-hi una prestatgeria com la que recull la foto, amb una col·lecció de llibres que contenen lleis ordenades per períodes anuals. Però ara mateix, no són altra cosa que un element de decoració, perquè no serveixen de res. En tot cas, per impressionar el client de la suposada erudició del professional que els atén. Els sistemes digitals, les publicacions on-line, han arraconat aquests totxos que temps enrere garantien el coneixement del que es legislava. Entre l’escampall de disposicions que hi figuren, hi ha la llei de suspensió de pagaments promulgada l’any 1922 amb “caràcter provisional”. Una provisionalitat que va durar vuitanta anys (!) perquè va ser vigent fins al segle actual, quan es va publicar la llei concursal de 9 de juliol de 2003. Unificava els procediments anteriors de “suspensió de pagaments” “fallida”, “quitament i espera”... i altres. Més endavant, aquesta nova llei ha sofert modificacions, la darrera la Llei 38/2011, de 10 d’octubre.

La llei i les successives adaptacions s’han promulgat per donar acolliment a l’evolució de l’economia, i intentar solucionar problemes individuals d’empreses –i particulars– en situació de risc. No es contempla una presentació massiva d’insolvències. Però la situació que s’està creant ara mateix, quan la majoria d’indústries i comerços s’han quedat sense clients, i aquests –botiguers i altres autònoms– han tancat portes, exigirà uns nous instruments legals per regular el desconcert econòmic que ens ve al damunt.

Com a mostra, les paraules d’un empresari expressades de viva veu: “Anàvem justos de tresoreria, i de tant en tant retornàvem algun rebut. Però amb l’empresa tancada, tothom a casa, inclosos els administratius i el personal de despatx..., els càrrecs que aquests dies hauran anat arribant s’han impagat i retornat tots. Tots! No hi podem fer res... Quan tornem a obrir, haurem de començar de zero.”

Començar de zero. I com es fa això...? Els impagaments d’una empresa afecten els seus subministradors, i de retruc, els qui hauran venut la matèria primera. En el primer curs d’econòmiques s’ensenya que el tràfic mercantil es basa en la confiança. Si no existís, les transaccions haurien de ser totes al comptat, i el volum de comerç i l’ocupació de personal es reduirien brutalment.

Es tractarà de recuperar la confiança quan es torni a la normalitat, amb ajudes i pactes entre subministradors i adquirents. Aquí hi haurà de tenir a veure un nou procediment regulador senzill i assumible que estableixi paràmetres per a una situació mai vista fins ara. Les normes actuals hauran quedat tan caduques com aquells llibres de la prestatgeria. És urgent un nou àmbit per poder “començar de zero.”