Els sous als ajuntaments

Després que el govern del pre­si­dent Rodríguez Zapa­tero ha obert final­ment la porta a les reta­lla­des pres­su­postàries, els dife­rents ajun­ta­ments, con­sells comar­cals i dipu­ta­ci­ons estan apro­vant també aquests dies rebai­xes en els sous dels prin­ci­pals càrrecs. Igual­ment com les mesu­res empre­ses pel govern espa­nyol, aques­tes arri­ben tard: més de dos anys després que esclatés la crisi i quan molts tre­ba­lla­dors ja tenen rebai­xes o con­ge­la­ci­ons sala­ri­als des de fa temps. En tot cas, com diu la dita, mai no és tard quan arriba perquè el debat sobre els sous públics, sovint somort, és bo que apa­re­gui en pri­mera línia de l'opinió pública. Sobre­tot si ser­veix també per pren­dre consciència que alguns dels sala­ris dels polítics locals s'acos­ta­ven a xifres que ja abans de la crisi molts tro­ba­ven escan­da­lo­ses. És evi­dent que els polítics locals han d'estar pagats –i ben pagats – per fer la seva feina, però també és cert que han de ser els pri­mers a donar exem­ple. Sobre­tot quan les finan­ces de l'Estat, de la Gene­ra­li­tat i de les ins­ti­tu­ci­ons que diri­gei­xen són limi­ta­des i cal apli­car plans d'aus­te­ri­tat per poder con­ti­nuar pres­tant els nom­bro­sos ser­veis que reben els ciu­ta­dans.