La vida sense teatre

El con­fi­na­ment ha ser­vit per veure infi­ni­tat d’imat­ges d’atle­tes entre­nant-se als seus domi­ci­lis. I no és que no s’enyori veure Messi ballant sobre la gespa amb una pilota cosida al peu com mai no ho ha fet ni ho farà ningú, però cada nova imatge d’un espor­tista fent fle­xi­ons a casa con­vi­dava a una altra pre­gunta: Què deuen fer els nos­tres actors? L’escena cata­lana té actrius i actors amb tant de talent que no calia el drama d’una pandèmia per tro­bar-los a fal­tar i recor­dar-nos que són impres­cin­di­bles a les nos­tres vides i que ens rega­len riure, plo­rar o curar una mala set­mana. Què deu estar fent Anna Moli­ner? Memo­rit­zant nous papers i des­a­fi­ant el mirall amb la seva expres­si­vi­tat sense fi com si fos sobre l’esce­nari amb Els Jocs Flo­rals de Can­prosa? Què deu fer Lluís Homar? Pen­sant una obra com L’art de la comèdia d’Edu­ardo de Filippo –feliçment res­sus­ci­tada per TV3 a Tea­tral– per riure de la vida i també del tea­tre dins del tea­tre? Què deu fer Pere Arqui­llué? Des­fent-se del pes del per­so­natge de John Byron de Jeru­sa­lem i desit­jant sal­var Les veus inte­ri­ors? Què deu fer Pau Vinyals? Explo­rant nous rols després de ser l’inepte sol­dat de la pre­fec­tura a L’art de la comèdia i d’ena­mo­rar fent del follet Puck a El somni d’una nit d’estiu? El virus ens ha robat Josep Maria Benet i Jor­net i ens roba molt de talent. Sense anar més lluny, ens roba veure Vicky Peña i Josep Maria Pou al TNC amb Justícia, Nora Navas amb El qua­dern dau­rat al Lliure... Com podem dir a totes les actrius i a tots els actors que si ells ho pas­sen mala­ment, nosal­tres també pel fet de no tenir-los? Pot­ser els hem entre­gat massa res­pon­sa­bi­li­tat acu­dint al tea­tre a bus­car res­pos­tes i sobre­tot a tro­bar pre­gun­tes, però la vida sense tea­tre no és el mateix. Com podem dir a tots que espe­rem el dia que irrom­pin com l’Oreste Cam­pese de Lluís Homar a L’art de la comèdia i ens cri­din que la seva vocació està intacta perquè, enmig de l’incendi, “han sal­vat la caixa dels postis­sos” i tot torna a ser pos­si­ble sobre un esce­nari...?