La vida sense teatre

El confinament ha servit per veure infinitat d’imatges d’atletes entrenant-se als seus domicilis. I no és que no s’enyori veure Messi ballant sobre la gespa amb una pilota cosida al peu com mai no ho ha fet ni ho farà ningú, però cada nova imatge d’un esportista fent flexions a casa convidava a una altra pregunta: Què deuen fer els nostres actors? L’escena catalana té actrius i actors amb tant de talent que no calia el drama d’una pandèmia per trobar-los a faltar i recordar-nos que són imprescindibles a les nostres vides i que ens regalen riure, plorar o curar una mala setmana. Què deu estar fent Anna Moliner? Memoritzant nous papers i desafiant el mirall amb la seva expressivitat sense fi com si fos sobre l’escenari amb Els Jocs Florals de Canprosa? Què deu fer Lluís Homar? Pensant una obra com L’art de la comèdia d’Eduardo de Filippo –feliçment ressuscitada per TV3 a Teatral– per riure de la vida i també del teatre dins del teatre? Què deu fer Pere Arquillué? Desfent-se del pes del personatge de John Byron de Jerusalem i desitjant salvar Les veus interiors? Què deu fer Pau Vinyals? Explorant nous rols després de ser l’inepte soldat de la prefectura a L’art de la comèdia i d’enamorar fent del follet Puck a El somni d’una nit d’estiu? El virus ens ha robat Josep Maria Benet i Jornet i ens roba molt de talent. Sense anar més lluny, ens roba veure Vicky Peña i Josep Maria Pou al TNC amb Justícia, Nora Navas amb El quadern daurat al Lliure... Com podem dir a totes les actrius i a tots els actors que si ells ho passen malament, nosaltres també pel fet de no tenir-los? Potser els hem entregat massa responsabilitat acudint al teatre a buscar respostes i sobretot a trobar preguntes, però la vida sense teatre no és el mateix. Com podem dir a tots que esperem el dia que irrompin com l’Oreste Campese de Lluís Homar a L’art de la comèdia i ens cridin que la seva vocació està intacta perquè, enmig de l’incendi, “han salvat la caixa dels postissos” i tot torna a ser possible sobre un escenari...?