Lliçó i província

Sis set­ma­nes por­ta­ven els infants con­fi­nats a casa des que va tan­car l’escola pre­sen­cial i bona part d’ells van ado­nar-se ahir de com d’entrada estava la pri­ma­vera. Ens van donar una lliçó d’adap­tació, seny i acti­tud, ben pre­pa­rats pels pares i mares, com també ho van fer les res­pec­ti­ves poli­cies locals, amb la seva per­mis­si­vi­tat i com­prensió pròpies d’un dia de rela­xació terapèutica. Madu­resa fami­liar mal­grat la deso­ri­en­tació política que des­con­certa a pares i nens. Fins a tres minis­tres i dos direc­tors gene­rals de Sani­tat i Infància havien expo­sat nor­mes dife­rents durant la set­mana per al pas­seig, a banda d’un vice­pre­si­dent del govern de l’Estat dema­nant dis­cul­pes pel des­ga­vell. Tam­poc hi havia aju­dat la insistència de la Gene­ra­li­tat a reco­ma­nar sor­tir per fran­ges horàries. És com­pren­si­ble la demanda d’alerta cata­lana, perquè la pandèmia es manté més viru­lenta que a cap altra auto­no­mia, amb la mei­tat de morts de tot l’Estat, ahir. Però tan lògica és l’opció de pas­se­jar de 9 a 21 hores per espa­iar les sor­ti­des, com reduir-les a fran­ges, fet que aug­menta el risc de tro­bar-se els com­panys de classe pel barri. Les famílies neces­si­ten uni­fi­car cri­te­ris, i encara més en una crisi.

Els dos governs, l’allau d’experts, minis­tres i com­pa­rei­xen­ces, han aca­bat con­fo­nent la ciu­ta­da­nia. Si la sor­tida dels infants s’ha pla­ni­fi­cat de manera mal­des­tra, com serà la deses­ca­lada que Sánchez pre­senta demà? Què els espera a les indústries, el comerç, l’oci, els autònoms, els atu­rats, les residències d’avis...? Sánchez va avançar als pre­si­dents autonòmics que “pilo­tarà” el des­con­fi­na­ment de maig per províncies, tot i que Illa es mos­tra obert a altres opci­ons ter­ri­to­ri­als. A veure si Gis­cla­reny i Sant Jaume de Fron­tanyà, els dos muni­ci­pis menys poblats –menys d’una tren­tena d’habi­tants– hau­ran d’espe­rar la millora de la província de Bar­ce­lona, a la qual per­ta­nyen, on hi ha bar­ris com la Flo­rida de l’Hos­pi­ta­let, amb 43.000 habi­tants en 0,8 km², una den­si­tat demogràfica que dobla la de Man­hat­tan i simi­lar a la de Manila, la capi­tal fili­pina i ciu­tat més densa del pla­neta. O vice­versa.