Paraules

Que la literatura és una bona medecina per a l’ànim no se li escapa a ningú. Les paraules poden ser tòxiques o un antídot. La paraula sorprèn, commou, emociona. Fereix, violenta, desestabilitza. Cura, calma el dolor, recondueix dubtes, ràbies i culpes, venç les pors. El que diem, com i quan ho diem pot ser determinant per a la nostra salut o la dels altres. Els més descreguts reconeixen que potser no curen, però t’animen i et predisposen a lluitar amb una injecció d’energia que pot ser determinant, vital, en segons quins casos. Quan els meus fills es fan mal, els consolem amb paraules de confort i els expliquem històries, gairebé improvisem contes, per distreure’ls i fer-los volar la imaginació, no per fugir i evitar-lo sinó per donar-los eines que els permetin relativitzar aquell mal pas i contribuir a viure’l d’una altra manera, amb un somriure, per exemple, i així passa més ràpid. No el cures, però ajudes a afrontar-ho amb un estat d’ànim positiu i reforçat. I al cap d’una estona el mal ja no fa tant de mal. Això no treu, però, les cures convencionals que et guareixen del tot. A propòsit de la comunicació i de les paraules, mirin el que va deixar escrit Axel Munthé, autor de  La història de St. Michele. Metge de professió, va escriure un assaig sobre la vida de forma deliciosa i sensata, amb sentit de l’humor, i relata les seves experiències com a metge i les seves relacions amb tota mena de gent. I diu: “Era un cas greu, desesperat, segons els meus dos col·legues, que estaven al costat del llit, mirant-me amb cares tristes mentre atenien la seva malalta. El seu pessimisme havia infectat tota la casa; la voluntat de curar-se de la malalta estava paralitzada pel desànim i la por de morir. És molt probable que els meus dos col·legues coneguessin la seva patologia bastant millor que jo, però jo sabia alguna cosa que, indubtablement, ells ignoraven: que no hi ha cap droga tan poderosa com l’esperança, i que la més mínima petjada de pessimisme a la cara o en les paraules d’un doctor pot costar la vida al seu malalt.” No calen més paraules.