Poesia cada dia

Aquest divendres se celebra el Dia Internacional de la Poesia. Ja saben que és un gènere literari que es caracteritza per ser una manifestació dels sentiments, emocions i reflexions que pot expressar l’ésser humà al voltant de qualsevol tema: la natura, la bellesa, l’amor, la vida, la mort… el que sigui, a través de la paraula. Tant en vers com en prosa. Sovint es caracteritza per expressar idees, sentiments i històries d’una manera estètica i bonica. Una composició literària on s’expressa artísticament la bellesa de les paraules. Que aplega unes paraules ben triades, expressament seleccionades, per transmetre sentiments. Ja siguin de nostàlgia, alegria, tristesa, amor, dolor… I a propòsit de paraules, la paraula poesia prové del grec poíesis, que significa “fer” o “materialitzar”. Per tant, no és estrany que Aristòtil considerés que si la història s’encarregava d’explicar els fets que havien passat, la poesia s’ocupava dels fets que podien haver succeït. La poesia, doncs, a través de l’art de la paraula, dotava de sentiment, d’emoció, de reflexió aquells fets freds i distants que havien tingut lloc en un moment del nostre passat i els feia possible, els materialitzava, com per art de màgia. Perquè trobo que si una altra característica té la poesia és que és màgica. No sé a vostès, però quan una poesia m’atrapa, veig la vida d’una altra manera. Comences a distingir la bellesa que hi ha en la quotidianitat. I ho veus en alguna cosa ben senzilla i subtil, que abans ni havies vist, perquè no hi paraves atenció. I quan això passa, somrius content per la descoberta, feliç de saber-te coneixedor d’alguna cosa nova. I és una sensació plaent que només et dona la poesia. Si els recepten, com si fos un dolç medicament, llegir una poesia al dia no tornaran a ser els mateixos que abans. I si s’hi acostumen, sàpiguen que té efectes secundaris, gairebé addictius, perquè en voldran més per poder continuar descobrint els petits tresors amagats en els racons de cada dia.