Restaurants i mampares

En una cultura com la nostra, en què l’acte de menjar és molt més que el simple fet d’engolir aliments, en què la sobretaula transcendeix la dimensió purament gastronòmica, i en què el fet d’anar al restaurant amb amics, familiars i altres és vist com una bona eina de socialització, en quines condicions es quedaran els restaurants en aquests temps de pandèmia per la Covid-19? Hi tornarem, a sopar als restaurants, si hi hem d’anar amb guants i mascaretes i hem de menjar al davant d’una mampara que ens allunya no només físicament sinó emocionalment del comensal que tenim al davant? O preferirem que ens portin la carmanyola a casa? Com reaccionarà la societat, un cop els restaurants puguin reobrir les portes? I diem “puguin reobrir” en condicional, perquè ni els comensals tindrem les butxaques plenes per anar a sopar a fora com abans ni el sector podrà mantenir el negoci obert si no es comença a actuar aviat per evitar la catàstrofe. En una taula rodona online sobre el futur del sector que aquest dilluns va reunir tots els presidents territorials de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la demarcació de Tarragona (AEH) i altres experts del sector, van quedar sobre la taula alguns dels seus maldecaps, que queden resumits en un: la incertesa. Com passa amb molts altres sectors, com que l’administració –ara estem en mans del govern espanyol– planifica tard i malament, no s’ha establert cap protocol d’actuació per part dels restauradors. O sigui, que no només no saben quan podran obrir, sinó amb quines mesures de seguretat hauran de fer-ho: reduint la capacitat, amb mampares damunt les taules, mostrant un segell que certifiqui que estem en un local lliure de virus... Els ponents es van mostrar contraris a l’ús de mampares (“No m’entra al cap menjar amb mampares pel mig”, deia Àngel Pérez, representant de l’AEH de Tarragona). I van demanar, per una banda, que es fixi ja una normativa clara i, per l’altra, que s’estableixin ajudes (la rebaixa de l’IVA, la suspensió d’impostos, la flexibilització de l’ús de les terrasses...).“Si la bicicleta para, cau. No la podem parar, posarem les mesures necessàries i anirem més a poc a poc, però sense aturar-la”, remarcava Josep Ramon Guiu, president de l’AEH Conca de Barberà. Ens toca pedalar a tots, però al davant hi han de ser els que tenen les mans al manillar.