Viatjarem, si podem?

Plantejar-se on passar l’estiu ha estat sempre una qüestió per als privilegiats. Fins i tot al món desenvolupat, molta gent no pot fer vacances. Podríem pensar que, en un temps de pandèmia, reclusió i vulnerabilitat, el debat és fora de lloc. D’altra banda, no podem deixar de mirar cap endavant i saber que el turisme suposa un 12% del PIB català i del conjunt europeu.

En la tasca de la recuperació que tot just s’inicia, el sector turístic presenta una corba lenta. El sotrac que ha sofert hauria de servir per fer-nos preguntes. Les més bàsiques. Quan reobriran les fronteres? Podrem anar tots a la platja? Viatjarem si podem fer-ho? Segurament, aquest estiu els moviments encara seran limitats. Sigui com sigui, cal repensar el model per fer-lo més responsable i amb més valor afegit. És fàcil intuir que augmentaran les escapades de proximitat. Un estudi del Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona sobre les destinacions i les preferències culturals a curt termini destaca l’interès per la gastronomia local en terrasses, els passejos per ciutats i centres històrics i els pobles amb encant. El Delta de l’Ebre, la Costa Brava i el Pirineu seran les destinacions més atractives. Ara bé, el turisme que ve ha d’anar acompanyat de les mesures adequades de desconfinament als llocs i centres culturals. Redreçar el rumb no és poca cosa a Catalunya, a tot Europa i a la resta del planeta.