La bateria

Després de cin­quanta-tres dies de con­fi­na­ment (53!) comen­cem a sor­tir més de casa. Ja no cal que anem a pas­se­jar al super­mer­cat, sinó que ho podem fer al car­rer, i fins i tot podem fer esport. Cami­nem cap a “la nova nor­ma­li­tat” a una velo­ci­tat emo­ci­o­nal que temo que és molt més gran que la real, o que la que ens con­vin­dria. Però després de tants dies de paràlisi (ni que sigui d’una paràlisi de movi­ments) pot­ser és nor­mal que tot­hom tin­gui ganes de posar-se en dansa. Fins i tot els cot­xes. Els ho explico perquè ja sé de dos tallers mecànics que aquests dies estan envi­ant als seus cli­ents cor­reus electrònics expli­cant-los que han creat un ser­vei espe­cial per can­viar la bate­ria dels vehi­cles. “Després de tants dies amb el vehi­cle atu­rat, podria ser que la bate­ria no fun­cionés”, expli­quen. I ofe­rei­xen el ser­vei de canvi de bate­ria a domi­cili. Se les pen­sen totes. És la prova que el món, defi­ni­ti­va­ment, s’ha tor­nat a posar en marxa. No deixa de ser curiós: nosal­tres hem apro­fi­tat aquests dies de con­fi­na­ment –ves quin remei– per car­re­gar piles; als nos­tres cot­xes, en canvi, se’ls han des­car­re­gat.