La centralitat

El confinament ha mostrat que l’estat de les autonomies i el cafè per a tothom està caducat i és inoperant. En aquest cas, la pandèmia ha servit per demostrar que vivim en un estat centralitzat. Des del primer moment al govern espanyol no li va ser fàcil coordinar les autonomies i va optar pel comandament únic, malgrat el rosari d’errors. Val a dir que les mesures estan provocant divergències en tots els països, sobretot entre els governs centrals i federals i les administracions regionals o locals. Merkel va haver de quadrar els lands. Fins i tot va haver-hi una revolta política amb tocs de desobediència. El descens de contagis i l’obertura d’alguns establiments han fet que les aigües s’hagin calmat. Als Estats Units hi ha fortes discussions entre el president i els governadors. A Nova York continua tot paralitzat mentre que a Washington la vida va fent.

Hi hagut divergències als Estats Units i Alemanya, com n’hi ha hagut en llocs més centralitzats com és el cas d’Itàlia o fins i tot en ciutats i zones de França, que en els temes d’ordre i polítics, París porta sempre la davantera.

La diferència és que els països esmentats tenen un recorregut polític consolidat i volgut des de fa molts anys. A Espanya, l’estat de les autonomies va encaixar al principi de la democràcia. En aquells principis, molts sectors, van intuir que el cafè per a tothom seria un fiasco sense haver resolt els problemes català i basc. El temps ha demostrat que no hauria estat el mateix si s’hagués creat un estat federal o que en el llarg recorregut de més de quaranta anys des de l’Estat s’hagués donat el vistiplau al dret a decidir dels ciutadans.

En aquesta crisi pandèmica, políticament, ningú en pot sortir ni beneficiat ni enfortit. En sortiran probablement cremats i amb possibilitats, fins i tot, de ser jutjats. Seria d’agrair que entre tots haguessin donat més serenor a la ciutadania. Haver deixat la feina per als qui la treballen a tots els indrets, a les diferents regions sanitàries, que en el cas de Catalunya han tingut sempre el suport del president Quim Torra i la consellera Vergés, malgrat que ambdós són de partits diferents i lamentablement dividits.