Orriols a l’alça

Un exalcalde il·lustrava la pujada de vots que donava el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) a l’Aliança Catalana de l’alcaldessa de Ripoll i diputada, Sílvia Orriols. Deia com a exemple: “Vas al metge i no et soluciona el problema, canvies de metge i tampoc, i un tercer res de res. Decebut de tots, acudeixes a un curandero i el problema de salut queda resolt.” Orriols no té encara definit el seu electorat i està per veure el recorregut del seu futur polític, d’unes hipotètiques eleccions catalanes. Però queda clar fins ara que atrau un vot del ciutadà emprenyat. Emprenyats que augmenten aquí i arreu per la desconfiança respecte a la política clàssica. Perquè la ciutadania veu que els seus problemes no són solucionats. Avui, i no cal que ho expliqui el CEO, el principal problema és l’habitatge i ara per ara hi ha bones intencions per part del govern de la Generalitat, i tanmateix amb les dificultats per fer habitatge a bon preu, canvis de lleis d’urbanisme, grans tenidors i tot plegat difícilment es pot donar resposta ràpida als emprenyats per la situació. De moment, i no és poc, han omplert carrers i estan disposats fins i tot a fer una vaga de pagament de lloguers. Una vaga que no s’ha fet mai enlloc.

A banda dels emprenyats, sovint la política s’està convertint més en un divertiment que no pas en una fórmula per solucionar problemes. Només cal seguir en detall els episodis del cessat Juan Lobato com a secretari general del PSOE a Madrid després de desvelar els presumptes fraus fiscals de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Díaz Ayuso. Uns episodis que novel·lats donarien bones peces literàries i dels quals ningú n’ha tret l’aigua clara més enllà d’un estira-i-arronsa entre el PSOE i el PP.

Aquesta setmana el president del Parlament, Josep Rull, alertava que el Parlament és lent i demana processos legislatius més àgils. Quina raó que té. Que ho acceleri.