Llibertats i Covid

Els darrers anys ens van deixar com a herència una pèrdua de llibertat i drets civils. Les dues vagues generals del 2012 van ser contestades amb la incorporació al Codi Penal d’un article, el 315, que agreuja qualsevol pena si l’acció per la qual s’imposa és durant una vaga general. La intenció és poder aplicar un tipus penal molt més greu a fets com el bloqueig de pistes d’aeroports o vies de circulació, que es van donar durant les vagues generals i que els tribunals van considerar fets menors. També les mobilitzacions del 15-M o la del bloqueig del Parlament, entre moltes d’altres, van provocar la reacció de la creació de la famosa “ley mordaza” de l’Estat espanyol, que és utilitzada directament per limitar la dissidència política pacífica i tenir més eines repressives contra l’activisme polític. La crisi anterior no només ens va deixar més pobres, sinó també menys lliures.

Ara mateix, durant la crisi de la Covid hem admès una retallada de llibertats individuals com el dret a la mobilitat, o fins i tot drets polítics, per un bé superior com és la protecció de la salut i la vida. Ho hem admès de manera temporal, davant una crisi greu i com un esforç col·lectiu en el qual no només hem hagut de renunciar a aquestes llibertats sinó també assumir un cost social i econòmic futur. S’ha blanquejat la “ley mordaza” com a eina de control social positiu durant el confinament, quan altres lleis, com la de salut pública, ja permeten aquestes limitacions a la mobilitat.

A l’estat espanyol aquesta retallada de llibertats va més enllà que en altres llocs. S’està aplicant l’estat d’alarma a la pràctica com si fos un cas d’excepció, on drets bàsics com el de manifestació s’estan conculcant. Mentre que a Alemanya i altres països d’Europa s’han permès manifestacions com les del Primer de Maig sota condicions i limitacions, a Catalunya s’han prohibit manifestacions davant el Parlament (on els convocants havien limitat el nombre d’assistents i s’havien organitzat per mantenir la distància social), i el Tribunal Constitucional va acabar prohibint les manifestacions del Primer de Maig a tot l’Estat. També existeixen elements que amenacen la nostra privacitat. Eines que s’han insinuat, com el control dels nostres moviments privats a través del telèfon mòbil, són eines que violen drets fonamentals i que estan apareixent com a possibles eines de control social. Fins i tot s’han plantejat idees de carnets de qui ha superat la malaltia o de qui no que ens apropen a una distòpia social totalitària.

Tot i que una part d’aquestes limitacions són necessàries per poder afrontar la pandèmia, sempre que tenim pors els estats es veuen temptats de limitar-nos les llibertats. La lluita contra el terrorisme o contra els aldarulls ha acabat sent més una excusa que un motiu fonamentat per aplicar mesures, que limiten les nostres llibertats més que lluitar contra aquestes amenaces. Només desitjo que aquest cop tots estem alerta per evitar que la por natural a la malaltia i les mesures legítimes per combatre-la siguin aprofitades per a una retallada permanent de drets i llibertats.