Escoltar els municipis

Des que la pandèmia de la Covid-19 va arribar a Catalunya de ple, els esdeveniments s’han succeït d’una manera incontrolable i amb una rapidesa increïble. Mentalment, sembla que tot va començar fa molts mesos..., però va ser el 25 de febrer el dia que es va detectar el primer cas al país – ara sembla que aquesta dada es posa en dubte en observar la corba de casos de grip comuna – i que el 6 de març es va certificar la primera mort. Dos mesos, i més de 10.000 persones mortes. I més de 700.000 persones en ERTOs forçats. Ara, dilluns pot ser el dia en què se superi del tot aquesta sensació de descontrol, ja que ens podem trobar territoris en fase 1 i altres en fase 0 i, depenent de quina sigui la unitat territorial, aquesta sensació que la gent ja té pot anar a més.

Aquesta situació no és pas fàcil de gestionar. I és canviant, a més, des del punt de vista sanitari. Ara, potser hauria estat més lògic no posar dates a les diferents fases plantejades per no generar encara més caos quan algunes d’elles no es puguin complir o quan, pitjor encara, es puguin complir en un carrer i no al del costat. Ara, a mi el que més m’inquieta és que aquesta crisi torna a mostrar la poca sensibilitat territorial dels governs de torn. Hi ha hagut una manca de respecte total per la divisió territorial de l’Estat, la que marca aquesta idolatrada Constitució, que es demostra en aquestes vuit conferències de presidents autonòmics que han servit només perquè Pedro Sánchez els expliqui el que ja ha avançat al Telediario o aquesta manera de gestionar aquest teòric, de moment, fons de 16.000 milions. Sánchez va dir dissabte que no es vincularia als casos registrats o ara resulta que sí... Veurem com acaba, però pinta a xantatge absolut per mantenir els suports.

Però, més enllà d’això, es manté el mateix vici (que no és únic de l’administració central) de deixar de banda els municipis. Qui té la xarxa de capitalitat més important del país, gràcies als serveis socials, econòmics, de seguretat, per valorar què està passant i cap a on es va? Els funcionaris dels ministeris o els treballadors municipals? Doncs fem més cas als que trepitgen el carrer cada dia, si us plau.