Estacions

Els que tenim el privilegi de viure prop de la natura, hem pogut constatar l’exuberància del verd durant aquests dies de primavera passats sota confinament domiciliari. Casualitat o no, l’aturada de fàbriques, cotxes i avions ha vingut acompanyada d’una primavera com les d’abans, amb la seva successió de dies volàtils i capritxosos, carregada d’una pluja que ja gairebé no recordàvem i amb la satisfacció de comprovar que fa el temps que toca. Amb l’esperança, en definitiva, de recuperar les estacions perdudes.

Parlem d’estacions meteorològiques, però també virals. Alguns especialistes apunten una possible “estacionalitat” del coronavirus, que, com el de la grip, deixaria de circular amb les altes temperatures de l’estiu sense arribar, però, a desaparèixer.

Això ens ajudaria. Conèixer les temporades d’activitat del virus, els seus cicles habituals, ens donaria una treva per poder planificar i preparar la resposta a futures envestides. Ens donaria un marge per a la previsió, per tornar a ordenar el sentit dels dies, de les setmanes, dels mesos que hem viscut com un tot continu. Ens permetria de recuperar el calendari, tornar al seu lloc festius i laborables, les parades de Sant Jordi i les festes majors, els festivals de música i els campionats esportius, els cursos escolars i les vacances de Setmana Santa. Tornar-ho tot al temps que li correspon. Com la primavera.