L’altre 155, el primer

Entretinguts com estem amb aquest coi de virus, i amb aquesta mena de 155 que és això del decret d’alarma, la veritat és que les conclusions que s’han començat a fer públiques aquesta setmana sobre la comissió d’investigació de l’altre 155, el de Rajoy, han passat un pèl desapercebudes. O així m’ho ha semblat a mi, és clar. I no són menors. No sé què se’n farà, ara, d’aquestes conclusions. Perquè primer els grups han de veure en què es posen d’acord i després convocar un ple del Parlament per parlar-ne. I ja saben vostès que el Tribunal Constitucional no vol que se’n parli, d’algunes coses. Ho dic perquè JxCat ha demanat la reprovació del rei –i de Mariano Rajoy, i de Pedro Sánchez– i ERC, que no demana la reprovació de Sánchez –ai, la política–, reclama en canvi l’abdicació del rei. Serà un ple per seguir en directe. No s’ha de ser cap gran analista polític per preveure que les conclusions del 155 tornaran a tibar la corda. Primer, perquè queda clar en els informes definitius dels grups independentistes la complicitat que hi van tenir el PSOE i el PSC i, com diu ERC en les seves conclusions, “l’article 155 forma part de la causa general contra Catalunya”. JxCat hi fa una proclama tampoc gens menor: “haver aturat la declaració d’independència no hauria evitat la suspensió de l’autonomia”, conclouen. De fet, el mateix Rajoy, que no va voler anar al Parlament a declarar quan se’l va citar, ho va reconèixer obertament en el seu llibre Una España mejor. No en traurem mai l’aigua clara, de com va anar aquell 155, potser. Però gràcies a les conclusions d’aquesta comissió potser en sabrem alguna cosa més. M’he entretingut, per exemple, en l’apartat de les conclusions en què ERC detalla com l’Estat va utilitzar els fons bancaris per promoure la retirada massiva de dipòsits d’algunes entitats bancàries catalanes, i com algunes d’aquestes entitats van col·laborar en la redacció del famós decret que va permetre els canvis de seus socials. Mil vuit-cents milions d’euros, va ser l’impacte econòmic del 155, conclouen. I el polític? I l’emocional? Valdrà la pena seguir-la, aquesta sessió plenària. Hi tenim dret, a saber què va passar.