Intermodalitat turística

Ben­vol­guts lec­tors. A data d’avui, 1 de juny del 2020, tenim algu­nes cer­te­ses més de les que fa unes set­ma­nes amb relació a l’ober­tura de fron­te­res inter­co­mu­nitàries i la, pos­si­ble, vin­guda del turisme del nord dels Piri­neus, del turisme euro­peu de pro­xi­mi­tat a la nos­tra esti­mada Costa Brava. De tota manera sem­pre hau­rem d’anar amb peus de plom perquè els rebrots d’incer­tesa i malal­tia en qual­se­vol moment poden aflo­rar.

Doncs bé, atès que aquesta tem­po­rada turística començarà més tard i molt més fluixa per les cir­cumstàncies de la pandèmia con­si­dero que cal­dria fer-la ser­vir com a pre­pa­ració, com a expe­ri­men­tació de la pro­pera cam­pa­nya, ja en ple nou para­digma, el 2021. En prin­cipi, a la Costa Brava –i a gran part del lito­ral català– tenim un greu pro­blema de trans­port públic i mobi­li­tat insos­te­ni­ble. Cal que tot­hom sàpiga que només qua­tre pobla­ci­ons –tres a l’Alt Empordà i una a la Selva– dis­po­sen d’estació del tren con­ven­ci­o­nal, la qual cosa ens obliga a valo­rar, acti­var i moder­nit­zar molt més la inter­mo­da­li­tat. El con­cepte d’estació d’enllaç –com Llançà, Vilajuïga, Figue­res, Cama­llera, Flaçà, Girona o Cal­des de Mala­ve­lla– adqui­reix una importància capi­tal, molt a tenir en compte. Però, és clar, això implica haver-nos d’inter­ro­gar i plan­te­jar diver­ses pre­gun­tes clau sobre aquests punts. Per què el bit­llet del tren con­ven­ci­o­nal és tan car? Per què hi ha tan poca infor­mació sobre els abo­na­ments fer­ro­vi­a­ris i la seva relació amb el turisme francòfon de pro­xi­mi­tat? Per què tot són pro­ble­mes si volen un autèntic turisme sos­te­ni­ble?

Per altra banda, els ajun­ta­ments de la Costa Brava hau­rien d’inten­tar ofe­rir boni­fi­ca­ci­ons al turista que com­pleix, que es des­plaça en trans­port públic inter­mo­dal o cotxe elèctric. Res de tot això s’està pla­ni­fi­cant ni, encara menys, por­tant a terme. Enguany l’acti­vi­tat turística patirà molt, és evi­dent, però ara és el moment de posar tota la carn a la gra­e­lla, de bas­tir les bases per poder millo­rar de cara al futur. Ara ens cal, urgent­ment, amb el suport dels muni­ci­pis, els con­sells comar­cals, la Dipu­tació de Girona, la Gene­ra­li­tat, el govern de l’Estat i la Unió Euro­pea, una autèntica new green deal turística i un “pla Mars­hall” del tren con­ven­ci­o­nal, i el trans­port públic amb molta inter­mo­da­li­tat.