Intermodalitat turística

Benvolguts lectors. A data d’avui, 1 de juny del 2020, tenim algunes certeses més de les que fa unes setmanes amb relació a l’obertura de fronteres intercomunitàries i la, possible, vinguda del turisme del nord dels Pirineus, del turisme europeu de proximitat a la nostra estimada Costa Brava. De tota manera sempre haurem d’anar amb peus de plom perquè els rebrots d’incertesa i malaltia en qualsevol moment poden aflorar.

Doncs bé, atès que aquesta temporada turística començarà més tard i molt més fluixa per les circumstàncies de la pandèmia considero que caldria fer-la servir com a preparació, com a experimentació de la propera campanya, ja en ple nou paradigma, el 2021. En principi, a la Costa Brava –i a gran part del litoral català– tenim un greu problema de transport públic i mobilitat insostenible. Cal que tothom sàpiga que només quatre poblacions –tres a l’Alt Empordà i una a la Selva– disposen d’estació del tren convencional, la qual cosa ens obliga a valorar, activar i modernitzar molt més la intermodalitat. El concepte d’estació d’enllaç –com Llançà, Vilajuïga, Figueres, Camallera, Flaçà, Girona o Caldes de Malavella– adquireix una importància capital, molt a tenir en compte. Però, és clar, això implica haver-nos d’interrogar i plantejar diverses preguntes clau sobre aquests punts. Per què el bitllet del tren convencional és tan car? Per què hi ha tan poca informació sobre els abonaments ferroviaris i la seva relació amb el turisme francòfon de proximitat? Per què tot són problemes si volen un autèntic turisme sostenible?

Per altra banda, els ajuntaments de la Costa Brava haurien d’intentar oferir bonificacions al turista que compleix, que es desplaça en transport públic intermodal o cotxe elèctric. Res de tot això s’està planificant ni, encara menys, portant a terme. Enguany l’activitat turística patirà molt, és evident, però ara és el moment de posar tota la carn a la graella, de bastir les bases per poder millorar de cara al futur. Ara ens cal, urgentment, amb el suport dels municipis, els consells comarcals, la Diputació de Girona, la Generalitat, el govern de l’Estat i la Unió Europea, una autèntica new green deal turística i un “pla Marshall” del tren convencional, i el transport públic amb molta intermodalitat.