La prova de foc

Que ERC no vul­gui enga­nyar ningú: l’aval a una última pròrroga de l’estat d’alarma a canvi de recu­pe­rar com­petències en fase 3 i una difosa “par­ti­ci­pació” en els fons euro­peus sona a peix­co­visme de la millor època de Pujol. Ara, que tam­poc miri d’enga­nyar ningú JxCat sobre­re­ac­ci­o­nant-hi en con­tra, perquè és millor que res i en el lloc d’ERC segu­ra­ment hau­ria fet el mateix. Prou llançar-se dards perquè no seran menys inde­pen­den­tis­tes els del seny ni els de la rauxa per adme­tre una cosa i altra. I tots són impres­cin­di­bles. Fas­ti­gueja men­jar molles, però l’alter­na­tiva era auto­ve­tar-se i donar aire a Cs, just quan cal veure si és una presa de pèl o no la taula de diàleg entre governs. Aquesta serà la prova de foc, i més valdrà als socis pas­sar-la units.