A llesques

Un dia el diputat Alfonso Guerra va fer famós allò que a la comissió constitucional del Congrés dels Diputats havien passat el ribot a l’Estatut i l’havien deixat sense res. “En la comisión, lo hemos ido cepillando como hacen los carpinteros”, va dir, referint-se a l’Estatut. I en un to fatxenda –cadascú és com és– hi va afegir: “Para saber qué había pasado con el Estatut, hice poner en un trabajo el texto original que nos llegó; dejé con letras normales lo que había quedado entero y luego, en negrilla, todo lo que habíamos cambiado. Y ¿saben qué? Es todo negrilla, negrilla, negrilla...”, deia somrient en una entrevista. Allò va ser un daltabaix, i alguna cosa hi deu tenir a veure que al cap d’uns anys aquest país es plantés i fes un 1-O, per molt que ara tots plegats n’estiguem pagant les conseqüències i alguns en pròpia pell. Va ser una retallada de drets, de legitimitat, d’autoestima i de tot el que vostès vulguin a l’engròs. Ara ho fan al detall. A llesques, ens van laminant. De sentència en sentència anem perdent llençols i drets a cada bugada. La darrera, aquesta del Suprem (ai, el Suprem) sobre la utilització dels símbols als balcons dels ajuntaments. Pot semblar menor, però no ho és. A mi em sembla que el Suprem, en comptes d’aplicar la llei, legisla. La Junta Electoral (la sacrosanta Junta Electoral) no deixa, ai las, que hi hagi pancartes als balcons municipals quan hi ha campanya electoral. Que li ho expliquin a Torra, vaja. Però és que ara el Suprem no deixa que als balcons hi hagi cap símbol que no sigui, és clar, la bandera espanyola o la bandera oficial del municipi. Els ajuntaments, vaja, no poden expressar la seva opinió als balcons. Ni per dir “Viva el rey” (no pateixin, en aquest cas no hi hauria cap recurs) ni per dir “Visca la República”. Ni per lluir l’arc de Sant Martí en solidaritat amb el moviment LGTBI ni per dir “Llibertat” ni, suposo, per penjar la bandera de l’equip de futbol local si juga una final. Res de res. Aquesta és la llibertat d’expressió que ens permet el Tribunal Suprem. Res que no sigui oficial i, per tant, sense dret de protesta. Cap llençol no ens quedarà al final.