Si no és ara, quan?

La Plataforma d’Artistes de Catalunya (PAAC) va fer pública a mitja setmana una carta amb un crit d’alerta pel futur del programa insigne de La Capella, Barcelona Producció. En poques hores va rebre 350 adhesions. També va ser qüestió d’hores que l’Institut de Cultura (Icub) enviés una nota tranquil·litzadora per anunciar que la segona quinzena de juny llançarà la convocatòria d’aquestes línies d’ajuts. Fonts de l’organisme municipal avançaven a aquest diari que mantindran el pressupost (350.000 euros) i que està previst fer un concurs públic per a la direcció de La Capella, que ha quedat descoberta amb la recent jubilació d’Oriol Gual. Neguits dissipats? Sí però no. En la carta, la PAAC advoca per incrementar la dotació d’un programa que, com bé indica, és l’únic que impulsa l’Ajuntament per incentivar la producció artística contemporània. I amb un format exemplar, tutelat per jurats independents. Em pregunto que si ara no és el moment d’explicitar un compromís més ferm amb la comunitat artística local, quan ho serà. O és que l’esperança del canvi era un bluf? Hi ha qui pensa que el sector de l’art està instal·lat en la queixa. Més hauria de fer-ho si no vol continuar sobrevivint amb respiració assistida. Amb més contundència i no en solitud: tots, altaveus mediàtics inclosos, hauríem d’acompanyar-lo i entendre que no pidola subvencions. Reclama dignitat per fer la seva feina, que ens fa créixer com a societat. Signar aquesta carta és un primer pas.