Antipolítica

La pandèmia del coro­na­vi­rus ens ha por­tat a viure aquests últims mesos asto­rats, enro­cats, sim­pli­fi­cats i domats, tot de forma alar­mant. No hi estem acos­tu­mats, no hi ha manual d’ins­truc­ci­ons i tam­poc sabem si la catàstrofe és pro­ducte dels temps que vivim, com rao­nen els empírics, o bé si som rates de labo­ra­tori en mans de gent sense escrúpols, com intu­ei­xen els cons­pi­ra­ci­o­nis­tes. El que sabem segur és que gent com el pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump, o el del Bra­sil, Jair Bol­so­naro, han con­ver­tit la seva política en un bon aliat del virus, de la seva leta­li­tat i del comp­ta­dor de vícti­mes mor­tals. Altres han actuat dife­rent. El virus és un full en blanc en el qual cadascú ha dei­xat la seva firma i s’ha retra­tat tal com és. I òbvi­a­ment tot­hom no és igual. De la mateixa manera que no podem afir­mar que els ciu­ta­dans del car­rer actuen de forma irres­pon­sa­ble, perquè n’hem vist alguns o molts, tam­poc podem dir que els polítics tal o els polítics qual. El que sí que podem dir és que davant una rea­li­tat diària dramàtica, angoi­xant i molt res­tric­tiva, el pit­jor, el més inútil, el més pres­cin­di­ble ens ha arri­bat de la política. I això ens obliga imme­di­a­ta­ment a des­triar el gra de la palla, perquè no té res a veure l’apor­tació en aquesta crisi de la con­se­llera de Salut, Alba Vergés, o del pre­si­dent Quim Torra, amb les punya­la­des que es llan­cen els seus res­pec­tius par­tits, ERC i JxCat, totes d’interès pura­ment par­ti­dista. I qui diu això, diu els mili­ons gas­tats en les cam­pa­nyes opor­tu­nis­tes d’adoc­tri­na­ment (Uni­dos, más fuer­tes,...) o d’auto­pro­moció (Bar­ce­lona pode­rosa), la mili­ta­rit­zació sur­re­a­lista i inne­cessària de l’epidèmia, la judi­ci­a­lit­zació de l’acció de govern com a subs­ti­tu­tiu de l’opo­sició política, la uti­lit­zació per­versa dels morts o de la incer­tesa de la gent per ero­si­o­nar un govern o revo­car la decisió de les urnes que han fet el PP i Vox, la recen­tra­lit­zació com­pul­siva i con­tra­pro­du­ent del poder que ha fet el PSOE, els espec­ta­cles de plató –o de tele­por­que­ria– del Congrés... La con­clusió necessària és que els ciu­ta­dans, igual que hem de ser auto­res­pon­sa­bles per com­ba­tre el virus, també ho hem de ser per cas­ti­gar l’anti­política, que només ser­veix als que viuen de la política sense apor­tar res.