Les formes i el fons

Especialistes com són els partits independentistes de fer difícil allò que no ho hauria de ser tant, ara la picabaralla entre ells –la nova picabaralla, vull dir– la tenim a la cantonada amb la votació al Congrés del suplicatori a Laura Borràs. Se n’adonen, de com a Catalunya la política i el seu calendari darrerament ens la marquen sempre els altres? I en concret, l’aparell judicial? Diria que només els vam prendre la iniciativa l’1-O, i que per això es van quedar descol·locats. Ara el Suprem intenta condicionar el calendari electoral a Catalunya amb la inhabilitació exprés de Torra –quina novetat, després que impedissin la investidura de Jordi Sànchez i de Jordi Turull– i correm el perill que el suplicatori de Borràs es converteixi en un altre atzucac –com si no en tinguessin prou– entre les formacions independentistes. De la posició de cada partit a l’hora de votar el suplicatori (això és, de permetre o no que el Suprem pugui jutjar Laura Borràs), les forces independentistes en fan qüestió entre elles sense que ningú qüestioni, en canvi, i no és cap joc de paraules, la més que dubtosa imparcialitat del tribunal que la jutjarà (i ja no parlem de la investigació que l’ha dut fins aquí). És aquest, el tema. Laura Borràs serà jutjada perquè els informes de la Guàrdia Civil i els jutges que han dut el cas així ho consideren; i ho podran fer, és clar, perquè Borràs és diputada en una cambra on l’unionisme i el suplicatori hi guanyaran per golejada. A l’exconsellera només la conec d’alguna entrevista i d’alguna conversa efímera, i per tant no m’atreveixo a pronunciar-me sobre el seu cas. Però intueixo, tristament, sabent com han anat les coses fins ara, que algú ja l’ha sentenciada. Ho deixava clar ella ahir en una entrevista de l’Emili Bella en aquest diari. O és que algú es pensa que tindrà un judici just? Entretinguts amb les formes, i amb qui votarà què, no s’adonen que aquest és el problema de fons? O és que a Catalunya a hores d’ara no hi ha ja unes quantes persones, de totes les formacions polítiques, que en poden donar fe, de la imparcialitat del Suprem, perquè l’han patida en pròpia pell?