Comandament únic

Les elec­ci­ons al País Basc i Galícia seran en clau dels res­pec­tius ter­ri­to­ris, tot i que davant la situ­ació actual esde­vin­dran una enquesta elec­to­ral post­pandèmia. Es dona per fet que no hi haurà sor­pre­ses. Es diu que a Galícia con­ti­nuarà gover­nant Núñez Feijóo, del PP, i en el País Basc con­ti­nuarà el lehen­dakari Urku­llu, del PNB. Val a dir que ambdós han estat lle­ials al coman­da­ment únic i cen­tra­lista d’aquests dies. Han dei­xat tot el pro­ta­go­nisme a Pedro Sánchez i han tin­gut molta cura per evi­tar equi­vo­ca­ci­ons mal­grat que el PNB ha pres­si­o­nat més que el PP a Galícia per evi­tar per­dre vot naci­o­na­lista en el cas que s’inter­pretés que el País Basc per­dia poder. Tant a Galícia com en el País Basc el coman­da­ment únic no s’ha vist com una invasió de com­petències, a diferència de Cata­lu­nya, on el pre­si­dent Torra des de l’inici de la crisi va voler tenir llum pròpia i va adver­tir que el govern espa­nyol arri­bava tard per apai­va­gar la crisi. La queixa ha donat a Torra més auto­ri­tat de la que tenia. Una queixa per­ma­nent davant les mesu­res del BOE que amb el temps l’han reforçat, perquè els ciu­ta­dans han vist que tenia raó quan després del 8-M va dema­nar el con­fi­na­ment total. Va ésser sin­cer a l’hora d’expli­car que li havien usur­pat les com­petències amb un 155 camu­flat, a diferència d’alguns dels seus con­se­llers, que en algun cop han vol­gut apa­ren­tar que con­ti­nu­a­ven gover­nant tot i la manca d’atri­bu­ci­ons. El coman­da­ment únic no ha res­tat vots a Sánchez mal­grat haver d’apli­car per tot Espa­nya un estat d’alarma que limita drets fona­men­tals com la lli­ber­tat de movi­ments. La set­mana vinent s’haurà aca­bat i serà lla­vors quan la Gene­ra­li­tat haurà d’aga­far el pro­blema en les atri­bu­ci­ons que li per­to­quen.