Torna Jethro Tull

En aquest estiu atípic, amb escassa oferta de festivals per raons òbvies i encara menys propostes internacionals als festivals que tiren endavant com poden, sorprèn la presència al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols d’Ian Anderson i els seus perennes Jethro Tull: si algú va anar a veure la banda britànica el juliol del 2012 al mateix festival pensant-se que seria l’última oportunitat per assistir a un dels seus concerts, ara en tindrà una segona, concretament el 12 d’agost a l’ampli Guíxols Arena, amb els assistents ben separats els uns dels altres i tot el cerimonial de la nova era superhigiènica. Dos dies abans, el cantant i flautista escocès Ian Anderson haurà celebrat el seu 73è aniversari. No està gens malament per a algú que el 1976, quan encara no havia arribat a la trentena, va publicar un disc titulat Too Old to Rock ’n’ Roll: Too Young to Die! És evident que Ian Anderson no té cap intenció de morir-se: no para de fer concerts... quan no s’interposa en el seu camí un virus emprenyador. En el calendari del seu web oficial , hi ha una bona quantitat d’actuacions suspeses o ajornades aquest estiu –la de Porta Ferrada és gairebé una estranya i agradable excepció–, inclosa la seva participació en un creuer pel Mediterrani, com a part del festival Blues Alive at Sea II, al qual Jethro Tull s’havia d’incorporar el 14 d’agost des de Barcelona. Finalment, el creuer en qüestió tindrà lloc l’agost del 2021 i el calendari de bolos de Jethro Tull s’allarga fins al novembre del mateix any. En alguns sectors de la seva gira interminable, el grup presenta un espectacle titulat The Prog Years, en referència a l’època en què el grup era un dels noms més populars de l’anomenat rock progressiu, al qual van aportar clàssics com ara Aqualung (1971) i Thick as a Brick (1972). En la recta final d’aquesta etapa, Jethro Tull va actuar el 18 de maig del 1976 al pavelló del Joventut de Badalona, on el grup també havia fet el seu debut a Catalunya, el 24 d’octubre del 1974. Sobre el concert del 1976 va escriure llavors a l’Avui el recentment desaparegut Jordi Garcia-Soler: “La música de Jethro Tull és una estranyíssima mescla de classicisme i avantguarda. Bufó, trobador joglar, músic de cort, Ian Anderson s’envolta d’unes melodies i uns ritmes a mig camí entre les músiques medievals i renaixentistes i els sons més actuals, procedents igualment del folk, el pop, el rock o el jazz.” I així continua el nostre flautista inesgotable.