Opinió

Tribuna

La realitat del drama

Després d’uns dies d’haver-se ence­tat la polèmica per l’emissió a TV3 de la sèrie Drama, que­den poques coses per dir-ne però pot­ser encara és oportú atu­rar-se en alguns fac­tors que són fona­men­tals perquè avui esti­guem ocu­pats amb aquesta dis­cussió. El cas­tellà és llen­gua ofi­cial a Cata­lu­nya, i si això és així no és pas com a reco­nei­xe­ment a la impor­tant comu­ni­tat de ciu­ta­dans que l’emi­gració ha por­tat des de dife­rents llocs d’Espa­nya, sinó el fruit del domini polític que l’Estat espa­nyol exer­ceix sobre Cata­lu­nya des de molt abans que la indus­tri­a­lit­zació atragués les migra­ci­ons. En són una prova irre­fu­ta­ble les acci­ons repres­si­ves, els edic­tes i les lleis que els seus monar­ques i governs ens han apli­cat per impo­sar-lo i per anor­rear la llen­gua cata­lana des que els des­tins del nos­tre país van caure a les seves mans.

Aquest esta­tus político-lingüístic pro­pi­cia l’adopció com a cer­te­ses d’algu­nes bar­ba­ri­tats, com afir­mar que qui escriu en cas­tellà des de Cata­lu­nya també fa lite­ra­tura cata­lana, tal­ment com si escriure en català des de Múrcia fos una con­tri­bució a la lite­ra­tura cas­te­llana. O afir­mar que tot­hom que viu i tre­ba­lla a Cata­lu­nya és català, com si tot­hom que viu i tre­ba­lla a Brus­sel·les fos belga. Per “ser”, no és tan impor­tant “estar-hi” sinó que s’ha d’adqui­rir un com­promís, s’ha de con­traure una res­pon­sa­bi­li­tat. I a Cata­lu­nya no és català el que hi és sinó el que es com­pro­met amb la seva cul­tura, amb les ins­ti­tu­ci­ons, amb el desen­vo­lu­pa­ment i també amb la seva llen­gua.

Perquè l’idi­oma és un fac­tor iden­ti­tari no renun­ci­a­ble com ho pro­cla­men totes les naci­ons amb estat, i no és just que les que no en tenen hagin de sacri­fi­car aquesta con­dició com és opci­o­nal fer-ho a Cata­lu­nya. Molts resi­dents al nos­tre país han renun­ciat –per con­di­ci­o­nants fami­li­ars, per como­di­tat o per con­vicció política– a fer ser­vir el català, i la legis­lació els ho posa fàcil: el bilingüisme ofi­cial els per­met triar i la llei ja els diu de quina llen­gua no poden pres­cin­dir i de quina sí. Per cor­re­gir en la mesura pos­si­ble aquesta desi­gual­tat, l’auto­go­vern de Cata­lu­nya ha permès dotar-nos de dues eines fona­men­tals: un paquet legis­la­tiu per afa­vo­rir la nor­ma­lit­zació lingüística a través de la immersió en l’edu­cació i del foment de l’ús social de la llen­gua, i uns mit­jans de comu­ni­cació públics per com­pen­sar la mas­siva presència i influència de mit­jans en llen­gua cas­te­llana.

Per tant, encara que la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als té la missió de reflec­tir infor­ma­ti­va­ment la rea­li­tat del país, no té la missió d’adap­tar-se a l’ús de la llen­gua que es fa al car­rer sinó de trans­for­mar-lo. I qual­se­vol con­fusió o ter­gi­ver­sació d’aquests dos objec­tius –sigui per desídia, per per­se­guir una audiència de ren­di­bi­li­tat comer­cial o per una inten­ci­o­na­li­tat política dis­sol­vent dels sig­nes d’iden­ti­tat del país– sig­ni­fica con­tri­buir a l’ofe­ga­ment de la llen­gua cata­lana. I és evi­dent que els res­pon­sa­bles dels dife­rents mit­jans de la CCMA estan pre­nent deci­si­ons taca­des d’algu­nes d’aques­tes acti­tuds.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia