Barcelona troba un punt de seny

La polèmica sobre la prohibició de la burca a Catalunya està obrint fronts de debat en cada cop més municipis de Catalunya, en una espiral que corre el perill de generar un conflicte de dimensions molt més greus que el mateix problema que es vol solucionar. Perquè l'ús d'aquesta indumentària, que indubtablement atempta contra la llibertat individual i els drets de la dona, té actualment un seguiment que podria ser tractat de manera molt més efectiva amb actuacions individualitzades que no pas amb una prohibició genèrica.

Abans que el tema s'escapi de les mans tant als responsables polítics com a la mateixa ciutadania, calen actuacions escrupolosament responsables i diametralment allunyades dels prejudicis culturals i religiosos, però que alhora estableixin un marc d'actuació que permeti mantenir la racionalitat. Seria ideal, en aquest sentit, que si calen normatives o regulacions sobre aquesta qüestió, es decidís actuar d'una manera unificada per a tot el país, sense perjudici de l'autonomia municipal però establint uns marcs raonables d'aplicació comuna.

De totes les fórmules, la més assenyada de les proposades fins ara és, sens dubte, el decret que està a punt d'aprovar l'Ajuntament de Barcelona, que eixampla les mires per enfocar el tema de manera que no afecti directament drets bàsics com el de la llibertat religiosa, però que això no resti efectivitat a la norma, sinó al contrari. Així, limitar l'accés a biblioteques, mercats i centres cívics a totes les persones que vagin amb la cara coberta, amb l'argument que això impedeix identificar-les, és una fórmula que serveix tant per a la burca com per al nicab, però també per a un passamuntanyes i un casc de moto. Segurament no acontentarà cap dels extrems, ni els més restrictius ni els més permissius, ni especialment els més fanatitzats o polititzats. Però, al marge d'això, és la que es pot acostar més a evitar un problema d'una manera civilitzada i raonable quan hi hagi risc que aquest problema es manifesti.