Salvem avis i temporers

Que hi hagin tingut responsabilitats tots els partits polítics que els darrers anys han governat Espanya o Catalunya, des de les dretes fins a les esquerres, no pot diluir la gravetat de la devastació viscuda a les residències geriàtriques durant la pandèmia. Quatre mil morts és la xifra de la vergonya que aquesta setmana ha retrunyit en el debat del Parlament. Més encara tenint en compte que la situació de mancances assistencials i mèdiques a les residències de la gent gran ja era un clam al desert molt abans que les visités el virus assassí. En aquest sentit, el traspàs de les competències entre la conselleria d’Afers Socials i la conselleria de Salut va ser un intent a la desesperada de rectificar sobre la marxa. Ben intencionat, però amb letal retard, especialment pel que fa al tancament preventiu dels centres i a l’enviament de material de protecció. L’escàndol destapat pel pas de la Covid-19 a l’entorn d’un sector del qual tard o d’hora cadascun de nosaltres se n’haurà de refiar, no pot ser més colossal, amb una ràtio de pacients i cuidadors insostenible, precarietat laboral que a vegades raneja a l’explotació, inexistència de metges de guàrdia per a unes persones amb patologies comunes pròpies i lògiques en edats avançades i incompliment flagrant de la llei de la dependència. I precisament ara, que s’està abordant un replantejament del model geriàtric per millorar-ne l’eficàcia i fiscalització, ens ha esclatat a la cara el rebrot al Segrià, que posa de manifest una altra manca de previsió i mala coordinació entre les diferents administracions. Ho explica amb dramàtica claredat Ramon Mur, president del Col·legi de Metges de Lleida: a l’abril ja es va alertar de l’habitual arribada dels temporers de la fruita, puntal econòmic de la comarca i porta d’entrada de treballadors cada vegada més joves. Calia un pacte social amb els agents implicats, la participació de mediadors i una especial atenció per a un col·lectiu, apunta Mur, amb més gana que no pas por al virus. Però novament es va fer tard, en un tema que, igual que el dels geriàtrics, fa anys que s’ha deixat podrir.