Salvem avis i temporers

Que hi hagin tin­gut res­pon­sa­bi­li­tats tots els par­tits polítics que els dar­rers anys han gover­nat Espa­nya o Cata­lu­nya, des de les dre­tes fins a les esquer­res, no pot diluir la gra­ve­tat de la devas­tació vis­cuda a les residències geriàtri­ques durant la pandèmia. Qua­tre mil morts és la xifra de la ver­go­nya que aquesta set­mana ha retru­nyit en el debat del Par­la­ment. Més encara tenint en compte que la situ­ació de man­can­ces assis­ten­ci­als i mèdiques a les residències de la gent gran ja era un clam al desert molt abans que les visités el virus assassí. En aquest sen­tit, el traspàs de les com­petències entre la con­se­lle­ria d’Afers Soci­als i la con­se­lle­ria de Salut va ser un intent a la des­es­pe­rada de rec­ti­fi­car sobre la marxa. Ben inten­ci­o­nat, però amb letal retard, espe­ci­al­ment pel que fa al tan­ca­ment pre­ven­tiu dels cen­tres i a l’envi­a­ment de mate­rial de pro­tecció. L’escàndol des­ta­pat pel pas de la Covid-19 a l’entorn d’un sec­tor del qual tard o d’hora cadas­cun de nosal­tres se n’haurà de refiar, no pot ser més colos­sal, amb una ràtio de paci­ents i cui­da­dors insos­te­ni­ble, pre­ca­ri­e­tat labo­ral que a vega­des raneja a l’explo­tació, ine­xistència de met­ges de guàrdia per a unes per­so­nes amb pato­lo­gies comu­nes pròpies i lògiques en edats avançades i incom­pli­ment fla­grant de la llei de la dependència. I pre­ci­sa­ment ara, que s’està abor­dant un replan­te­ja­ment del model geriàtric per millo­rar-ne l’eficàcia i fis­ca­lit­zació, ens ha escla­tat a la cara el rebrot al Segrià, que posa de mani­fest una altra manca de pre­visió i mala coor­di­nació entre les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons. Ho explica amb dramàtica clare­dat Ramon Mur, pre­si­dent del Col·legi de Met­ges de Lleida: a l’abril ja es va aler­tar de l’habi­tual arri­bada dels tem­po­rers de la fruita, pun­tal econòmic de la comarca i porta d’entrada de tre­ba­lla­dors cada vegada més joves. Calia un pacte social amb els agents impli­cats, la par­ti­ci­pació de medi­a­dors i una espe­cial atenció per a un col·lec­tiu, apunta Mur, amb més gana que no pas por al virus. Però nova­ment es va fer tard, en un tema que, igual que el dels geriàtrics, fa anys que s’ha dei­xat podrir.