La gent, els votants

Davant d’un Estat espanyol del qual no es pot esperar absolutament res per organitzar un referèndum o donar veu al poble de Catalunya, els partits sobiranistes catalans hauran de decidir què volen fer de grans. El Tribunal Constitucional es va passar per l’engonal la voluntat del poble de Catalunya mostrada en l’aprovació de l’Estatut el 2006, però també el que va votar no només el Parlament de Catalunya sinó també el Congrés dels Diputats. Ara, 10 anys després de la sentència, la cosa ha anat a pitjor. Diria que fins i tot a davant del govern espanyol mana un estat profund que hi ha estat sempre però que ara té cara de jutge i de fiscal. De jutge i de fiscal dels que manen, dels que estan al Suprem o a l’Audiencia Nacional, els que volen reeducar els presos polítics i que estan sempre a punt de mostrar la seva venjança contra els que es van atrevir a presentar-se a les eleccions amb un programa i el van intentar aplicar. Què queda de l’1 d’octubre? No parlaré dels comuns, que ja mostren el que són quan parlen i com governen. Esquerra Republicana, legítimament, vol eixamplar la base, és a dir canvia el seu discurs. La CUP està a la contra, no sé ben bé de què, però sempre a la contra. I l’espai de Junts per Catalunya està a l’expectativa del president Puigdemont. La gent, molta gent que jo conec, està confusa. On són aquells que prometien tantes coses i ara en diuen de diferents, els que volen esperar? Quin futur té un partit que vol ser com el PNB però sense la clau de la caixa com sí que la tenen els bascos? Guanyaran els que van abocar la gent al carrer i a les urnes amb la independència o els que volen un nou peix al cove? No ho sé, però, això, ho decidirà la gent, els votants, perquè encara que en tinguin moltes ganes no es quedaran a casa. El clic que el país va fer el 2010 forçat per una sentència indigna que es va carregar l’esperit de la Transició del 78, continua vigent i la gent està cansada però no és ximple. Ells decidiran!