La igualtat no funciona

La igualtat no funciona. Així ho entén l’escriptora britànica d’origen canadenc Rachel Cusk, després d’haver intentat construir un matrimoni equitatiu i just durant deu anys. La fi d’una relació explicada en el relat autobiogràfic Seqüela, que furga en el daltabaix de la separació i se submergeix en la nova realitat, la de refer-se i tornar a ser una dona soltera amb l’afegit de tenir dues filles. Però ja sabem que, sovint, la vida és més punyetera del que ens pensàvem i està plena de petites mesquineses.

Preocupada per explicar el món a partir de l’experiència femenina, Cusk es despulla emocionalment en aquest text concís, precís i, a estones, per què no dir-ho, dolorós. I és que recompondre el trencaclosques ens fa recordar, enyorar, qüestionar-nos i contradir-nos.

No hi ha cap dubte que Cusk sap com fer emergir l’alta literatura de les miques que queden d’una història sentimental en una Seqüela, escrita el 2012, que ara podem llegir en català gràcies a l’editorial Les Hores i amb la traducció de Carme Geronès. Un cop de puny ben donat, ple d’escenes quotidianes i accions sense sentit, que conviuen amb els mites grecs. Una reflexió sobre com reconstruir una identitat a la qual escau aquella idea de Susan Sontag que afirma que el pitjor seria sentir que estem d’acord amb les coses que vam dir o escriure. Perquè això seria realment incòmode, ja que voldria dir que hem deixat de pensar.