Solidaritat amb Lleida

A Lleida s’ha disparat el nombre de brots i s’han incontrolat els contagis. Segons el govern, s’han localitzat 14 brots al Segrià, amb una taxa de contagis 20 vegades més gran que a la resta de Catalunya. En una situació semblant, es va demanar al març el tancament de Madrid, i a Catalunya molts ens vam indignar perquè l’Estat no ho feia i posava els interessos d’estat a davant dels de la salut: “El virus no entén de territoris”, ens va dir el president Sánchez, amb un cinisme olímpic.

Ara li ha tocat a Lleida. Alguns dels que van criticar que no es tanqués Madrid ara posen el crit al cel per les mesures que s’han pres a la ciutat i la comarca. Són duríssimes perquè just venim de mesos de sacrifici col·lectiu que ara semblava alleugerir-se, i són, per suposat, injustes: els ciutadans de Lleida no han fet res diferent de la resta de catalans. Els brots estan localitzats en 10 empreses hortofructícoles, dos geriàtrics, un alberg municipal per a persones sense llar i un edifici del barri antic. No són brots sorgits de caragolades multitudinàries, de festes irresponsables a la riba del Segre o d’un menfotisme generalitzat dels lleidatans respecte a les mesures de prevenció: sorgeixen de l’activitat econòmica, i de les condicions en què es realitza.

És just, doncs, que ho paguin els ciutadans? La resposta és clara: no. Però, és necessari per aturar els brots i preservar la salut de tothom? Caldria respondre-ho amb arguments tècnics, no polítics. En tot cas, la gent de Lleida està fent un esforç brutal en benefici de tothom. Més que culpar-los, el que caldria és una gran solidaritat amb ells.