Cara i creu

Com el dia i la nit. Com els tes­tos a les olles. Com un nap i una col. Seat i Nis­san són les dues cares d’una mateixa moneda. Ins­tal·lades a Cata­lu­nya, són dues grans com­pa­nyies fabri­cants de cot­xes que donen feina a milers de per­so­nes a casa nos­tra, però una s’ha cre­gut el seu pro­jecte i el futur indus­trial de Cata­lu­nya, i l’altra fa anys que ha apos­tat per un altre gua­nya­dor, més al nord d’Europa. I ara en vol mar­xar. Totes dues han patit la crisi de l’auto­moció i han dema­nat als seus tre­ba­lla­dors sacri­fi­cis en forma de mesu­res de fle­xi­bi­li­tat i reta­lla­des; i a les admi­nis­tra­ci­ons, una aposta ferma pel futur indus­trial del país.

Però Seat va fer la set­mana pas­sada un pas més en la seva aposta pel ter­ri­tori, en con­fir­mar una inversió milionària que garan­teix els llocs de tre­ball de Mar­to­rell i el man­te­ni­ment de les ins­tal·laci­ons de la Zona Franca. La inversió de 5.000 mili­ons d’euros en els pròxims cinc anys per fabri­car cot­xes elèctrics no és, però, cap xec en blanc. Cal que el govern (els governs) hi apos­tin i li facin cos­tat. Segons ha trans­cen­dit, Seat ja hau­ria dema­nat a La Mon­cloa una aposta deci­dida per a la con­nec­ti­vi­tat del cotxe elèctric al con­junt de l’Estat, donada la insu­ficiència d’infra­es­truc­tu­res de recàrrega i el fre que això suposa a l’expansió del mer­cat elèctric.