Opinió

de set en set

Vaga a la Xina

Més transcendents són les vagues que hi ha a l'actual fàbrica del món

Els sin­di­cats han apun­tat el dime­cres 29 de setem­bre com a dia de la vaga gene­ral per pro­tes­tar con­tra la crisi i la reforma labo­ral que cuina el govern, que no ha sabut con­sen­suar ni amb els empre­sa­ris ni amb els sin­di­cats. Inde­pen­dent­ment de l'èxit que pugui tenir la con­vo­catòria, no ser­virà per arre­glar res, ni que fos una vaga gene­ral total, ni que anés acom­pa­nyada d'una revolta social. Les renúncies a les con­ques­tes soci­als del segle XX són el pa de cada dia i els sin­di­cats no tenen capa­ci­tat de mobi­lit­zació i han aca­bat repre­sen­tant-se ells matei­xos. Els ante­ce­dents tam­poc hi aju­den. Els soci­a­lis­tes recor­den com va aguan­tar Felipe González després de la vaga del desem­bre de 1988. En aquells anys encara es par­lava de la classe obrera i de la consciència de classe, avui con­cep­tes que sonen a xinès. També ha can­viat molt la com­po­sició del mer­cat de tre­ball, amb l'entrada de la immi­gració. Les eco­no­mies de nous rics sense xarxa han fet que l'Estat espa­nyol tin­gui el dubtós honor de lide­rar el rànquing de desen­fei­nats. Amb l'agreu­jant que les des­lo­ca­lit­za­ci­ons han eli­mi­nat ocu­pació sense noves alter­na­ti­ves. Més trans­cen­dents i a tenir en compte són les vagues que hi ha a la fàbrica del món, la Xina. La glo­ba­lit­zació té aquests paranys. Els xine­sos són tre­ba­lla­dors sense horari ni calen­dari, i ahir mateix aca­ta­ven sense esca­ra­falls sous escas­sos en aque­lla bar­reja d'estat comu­nista fent política capi­ta­lista. Els obrers volen millo­rar les seves migra­des retri­bu­ci­ons, però són mili­ons de per­so­nes que recla­men més sou i veu­rem si els empre­sa­ris i gover­nants seran capaços de man­te­nir la pau social en l'eco­no­mia més pode­rosa del pla­neta. La crisi, que la paguin els rics, es diu aquests dies en les pro­tes­tes; el pro­blema és que amb les cri­sis els rics es fan més pode­ro­sos i els pobres més pela­ca­nyes que abans de la falsa bonança que ens havia fet creure a tots que el paradís era a tocar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.