Espionatge: no és normal

Que el pre­si­dent del Par­la­ment de Cata­lu­nya, Roger Tor­rent, hagi estat víctima d’espi­o­natge ha tin­gut més ressò a Espa­nya del que hi solen tenir aquesta mena de fets perquè el diari britànic The Guar­dian ho ha pre­sen­tat com un gran escàndol, que és tal com es con­si­dera qual­se­vol fet d’aquesta mena en una democràcia sòlida. Fins i tot a Cata­lu­nya molta gent ha aca­bat assu­mint que és nor­mal que els estats aban­do­nin els escrúpols quan es tracta de defen­sar la seva inte­gri­tat ter­ri­to­rial. Pot­ser cal recor­dar que el país on es publica The Guar­dian va acor­dar, fa només sis anys, la cele­bració d’un referèndum d’inde­pendència a Escòcia, en exis­tir en aquell ter­ri­tori una majo­ria par­la­mentària que ho dema­nava, sense que calgués recórrer a mètodes mafi­o­sos. El con­text d’allà, com el nos­tre, és el d’un estat euro­peu del segle XXI i, en canvi, la distància és abis­mal. Per tant, no; no és nor­mal. Per més que ens hi haguem acos­tu­mat, no és nor­mal que en les reu­ni­ons de deter­mi­nats par­tits polítics, democràtics i pacífics, s’hagin de dei­xar els mòbils fora de la sala per evi­tar escol­tes. No res­pon al fun­ci­o­na­ment ordi­nari d’un estat occi­den­tal, encara que es posin en dubte les rat­lles que tra­cen les seves fron­te­res, que s’espiï el pre­si­dent d’una cam­bra legis­la­tiva perquè és un líder polític inde­pen­den­tista. És clar que a les illes de The Guar­dian hem vist, fins i tot, minis­tres dimi­tint per una multa de trànsit i, en canvi, en aquesta península s’ha indul­tat els res­pon­sa­bles de ter­ro­risme d’estat men­tre el “senyor X” passa els estius pre­nent el sol en un iot.