Puigdemont s’explica

Carles Puigdemont, 130è president de la Generalitat de Catalunya, no tenia cap aspiració per ocupar aquest càrrec. Era alcalde de Girona, havia guanyat les eleccions amb claredat, governava sobre la base d’una geometria variable que sabia administrar com ningú i aquell 2016 enfocava el seu segon mandat amb la voluntat de concretar projectes que havia iniciat el 2011. Era, també, diputat al Parlament i va tenir un paper important en la configuració de Junts pel Sí, aquell artefacte unitari que es va presentar a les eleccions per plantar cara a l’Estat i que va guanyar clarament les eleccions, però al qual li faltava la crossa de la CUP per poder governar. Puigdemont, doncs, tenia un paper important i s’havia comentat que podria ser conseller, cosa que ell ni pretenia ni volia perquè en aquell moment ser el primer alcalde de Girona no socialista i transformar la ciutat en el sentit que pretenia eren totes les seves aspiracions. Fins i tot hauria deixat l’alcaldia el 2019. Però Artur Mas, enviat a la paperera de la història per la CUP, el va assenyalar com a escollit per a la presidència. Hi va anar amb la consigna de tirar endavant el programa amb què s’havien presentat a les eleccions: convocar un referèndum d’autodeterminació. Algú es va atrevir a dir que seria un titella d’Artur Mas. Ah, que poc que coneixien Puigdemont. Ell va dir que hi anava per dos anys i després ho deixaria. Però va fer allò per què el van escollir. Hi va haver referèndum l’1-O i a finals d’aquell mes marxava a l’exili. D’ell s’han dit moltes coses. Ara tot el que va passar des del gener del 2016 fins que va marxar a Bèlgica ho explica en primera persona. M’explico. De la investidura a l’exili es presenta demà a Barcelona. De les seves converses amb el periodista Xevi Xirgo, n’ha sortit aquest volum que surt a la venda aquesta setmana, i La lluita a l’exili, la segona part, es podrà comprar a finals d’agost. Puigdemont s’explica, s’esplaia i mostra la seva veritat. No deixarà a ningú indiferent. És el testimoni de qui va declarar la independència i la va deixar aparcada immediatament, un error que reconeix. Tothom espera el llibre, alguns amb temor pel que pugui explicar de les seves relacions amb els seus i ERC i la CUP i també amb l’Estat. No decebrà a ningú. És Puigdemont en estat pur. L’home que no volia ser president però manté la dignitat de la presidència de la Generalitat a l’exili. No se’l perdin!