L’altre virus

“A mi em fa l’efecte que quan recu­pe­rem la nor­ma­li­tat –i ens des­fem de la Covid i de la crisi econòmica–, el pro­per virus que ens afec­tarà molt ràpida­ment serà el de l’oblit.” Ja em sap greu auto­ci­tar-me, però aquesta era la con­clusió d’un arti­cle que vaig escriure en aquest mateix espai a prin­cipi d’abril pas­sat. I em fa l’efecte que alguna cosa hi té a veure, aquest virus de l’oblit, amb el que torna a estar pas­sant, que no és res més que cami­nem –i veloçment– cap a la segona onada. No va des­a­parèixer la Covid-19 ni vam superar la crisi econòmica, però el virus de l’oblit s’ha com­por­tat com l’altre; això és, apro­fi­tant qual­se­vol escletxa. Ens vàrem pen­sar que això ja estava; que poder sor­tir de casa, fer esport, o anar a la platja o al res­tau­rant era sinònim que això ja estava. I en comp­tes d’una nova nor­ma­li­tat, d’un temps de represa, vam entrar en un “això ja està” que en algun moment feia fere­dat. De qui és culpa? A mi em sem­bla que de tots. Del govern, pri­mer. Perquè de la mateixa manera que ens va con­fi­nar orde­na­da­ment, amb cri­te­ris clars i con­tun­dents, també hau­ria de reconèixer que va fer un des­con­fi­na­ment que sem­blava una cursa a veure qui en feia més via. I men­tre ens par­la­ven de mas­ca­re­tes (ara sí, ara no), s’anun­ci­ava que el nou curs seria pre­sen­cial (ai las) i començaven a obrir bars i res­tau­rants. Ni tes­tos mas­sius ni ras­tre­ja­dors, deien. No cal. Segur? El govern ho podria haver fet millor? Sí. Tots hem intuït els seus dub­tes i les seves dis­crepàncies inter­nes. I el col·lec­tiu mèdic? Pot­ser també. Perquè jo no sé vostès, però jo he sen­tit opi­ni­ons per a tots els gus­tos, aquests dies. No hi ha hagut, em sem­bla, una auto­ri­tat mèdica creïble. O els ho diré dife­rent: n’hi ha hagut massa i de dis­cre­pants. I nosal­tres? Nosal­tres, no ens enga­nyem, pot­ser també hi tenim alguna res­pon­sa­bi­li­tat És fàcil cul­par polítics i met­ges. Han vist els pas­se­jos marítims, com van de gent? No han vist els grups d’ado­les­cents –i de no tan ado­les­cents– afec­tats pel virus de l’oblit? Han vist com d’atapeïdes esta­ven algu­nes ter­ras­ses de bars? No han fet, vostès, cap gran tro­bada fami­liar?