Multes (i compres) prereconfinament

La set­mana pas­sada vaig aban­do­nar la lli­ber­tat de movi­ments per la porta gran, amb dues mul­tes d’apar­ca­ment de dues sor­ti­des diria que gai­rebé obli­ga­des. En tots dos casos, em vaig exce­dir del temps del tiquet a la zona blava per con­fi­ada, i des d’aquí faig una crida a qui cor­res­pon­gui a que faci els ulls gros­sos i con­tin­gui el zel recap­ta­dor. No amb mi, no, que jo ja he pagat. En el pri­mer inci­dent, a Bar­ce­lona, havia de triar entre dei­xar el fill sol a la con­sulta de l’orto­don­tista (anava amb retard) o arris­car-me a ser mul­tada. Vaig pagar els nou euros de la multa més els qua­tre del tiquet i vam mar­xar cap a casa.

Per al segon cas no tinc excusa, va ser només mala sort i em va tocar pagar sis euros. A Mollet del Vallès cla­ven menys, de multa. Diven­dres al matí, gaudíem reme­nant i tri­ant en una lli­bre­ria (en vam sor­tir amb una dot­zena de lec­tu­res i un Lego per al con­fi­na­ment que ens venia); la zona blava estava ocu­pada a menys de la mei­tat, vaig apar­car en un car­rer secun­dari i només havien pas­sat vint minuts de l’hora mar­cada. “Li aca­ben de posar [la multa] no fa ni dos minuts”, em va avi­sar un veí que hi pas­sava. Quan feu cam­pa­nyes sobre el comerç local, asse­gu­reu-vos també que teniu una mica la màniga ampla, i espe­reu-vos, que només fem el badoc (o espe­rem sense quei­xar-nos) i hi voldríem tor­nar.