Poblet. Estat

La història sal­ti­ro­neja, empeny amb força i, de vega­des, es gronxa dila­tant capri­ci­osa el temps. Però quan entres a l’església del mones­tir de Poblet, el cor se’t fa petit en la penom­bra dels sepul­cres d’ala­bas­tre dels reis i rei­nes cata­lans, des d’Alfons el Cast fins a Martí l’Humà. I tant se val que el panteó sigui de fac­tura con­tem­porània. I tant li fa si ets repu­bli­cana. Poblet tiba el fil d’una història secu­lar que és la nos­tra, amb moments de misèria i de joia col·lec­tiva. Com totes. Del feu­da­lisme a la desa­mor­tit­zació. De l’emo­tiu comiat a les Bri­ga­des Inter­na­ci­o­nals durant el cata­clisme final de la guerra con­tra el fei­xisme, a l’entrada al recinte cis­ter­cenc de les res­tes de Jaume I sota l’atent patro­cini de Franco. Des del segle XII i amb el parèntesi de l’exclaus­tració, Poblet no ha dei­xat mai de tibar amb els fils que fona­men­ten l’Estat, la corona.

La visita a Cata­lu­nya d’un Felip VI que afronta la major crisi de legi­ti­mi­tat de la monar­quia res­ta­blerta es va sin­te­tit­zar ahir sola­ment en una breu, però simbòlica, estada a Poblet. Sota les tom­bes reials, els Bor­bons pal­plan­tats bus­ca­ven el fil d’aquesta con­tinuïtat històrica en les càmeres dels peri­o­dis­tes. Sal­tant-se la semi­con­fi­nada Bar­ce­lona, i on el pas­seig entre els súbdits indig­nats per la cor­rupció hau­ria estat més mul­ti­tu­di­nari i amb més reper­cussió mediàtica que a Poblet.

Una herència històrica que l’Estat i la corona recla­men seva, i que ahir defen­sa­ven quinze mili­tants de Vox amb ban­de­res espa­nyo­les a l’entrada. Men­tres­tant, a pocs cen­te­nars de metres, els Mos­sos d’Esqua­dra no dei­xa­ven pas­sar –amb la porra a la mà– inde­pen­den­tis­tes repu­bli­cans. Una monar­quia que volia empa­rar-se ahir en tom­bes reials espo­li­a­des pels veïns al segle XIX, en assalts con­tra els antics senyors de bos­cos, viles i ter­res en molts quilòmetres. A Felip VI i a la con­se­lle­ria d’Inte­rior, la foto els ha que­dat ben fosca.